Capturadora de somriures

Les maquinetes electròniques ens fan embogir. Estris nous, cada vegada més sofisticats. Telefoninos petits i preciosos que ens comuniquen amb els altres; càpsules mínimes com el darrer ipod que ens inunden de músiques les oïdes o gps amb veu erotitzant que ens porten cap al destí més ocult.
L'electrònica ens ordena la vida, i s'acosta a la generació d'emocions, a l'actuació directa sobre els sentits i el sentiment humans, quasi com robots asimovians que s'han fet imprescindibles a les nostres mans i a les nostres vides.
Ara tenim una camera fotogràfica Sony que serà capaç de fer, sense ordre prèvia de cap ma humana, fotografies a persones que estiguin somrient. Un sofisticat programa informàtic de l'empresa Omron, inclòs a la càmera, farà que aquesta, en nanosegons, detecti un somriure i el fotografií, i quan més gran i generòs sigui, més fotos farà. No és meravellòs?
Nomès ens mancaran les raons per somriure, però, n'hi ha tantes! Sense anar més lluny, el somriure del meu fill, bocabadat davant el sortilegi d'una tarda d'estiu al sud.
Un somriure incontestable m'omple i la màquina ha començat a fer-me fotos sense parar.

Llibre: Cosmos de Carl Sagan
Pel·lícula: Jo robot d'Alex Proyas
Música: Blue Café de Chris Rea