Política de gel

La situació dels serveis públics de transports i d'energia a Catalunya és ja de tal gravetat que no hi ha paraules per explicar-la i haurem de recórrer a la vella filosofia grega i llatina per trobar-hi una explicació.
La gestió de la res publica, com deien els nostres avantpassats, consisteix en fer que tots tinguin el que necessiten, utilitzant les eines polítiques que ens donem, i és de vital importància per a la bona marxa d'un país, d'una comunitat, d'un poble, per petit que sigui, perquè la vida de les persones en depèn.
Les raons del desastre s'han de trobar en la incapacitat dels polítics i dels responsables tècnics per a entomar amb rigor la seva feina.
Està clar que les prioritats de la política en aquest moment no són les de la ciutadania, no coincideixen. Manquen figures amb carisme i capacitat de gestió que sàpiguen separar el que és important del que és accessori perquè sinó el joc democràtic no serveix. Demostrat està amb les dades de participació de les darreres convocatòries electorals. Però és més, determinades decissions dels partits en el poder, o declaracions dels líders davant els problemes, ens fan notar que parlen idiomes diferents al de la gent del carrer. Les hipèrboles estan en la boca de tots, no nomès dels incapaços declarats, de tots.
Per això nomès ens queda tornar a prendre les nostres pròpies decissions i ser conscients de que els canvis a la història els han fet les persones normals i corrents, decidint que ja n'hi havia prou. No existeixen herois, existeixen ciutadans que s'afarten de ser els que paguen per tot sense res a canvi.
Alguns exemples són les indústries recuperades a Argentina pels treballadors desprès del robatori d'estat del corralito; les dones de negre de Bòsnia que s'imposaren en la debacle de la guerra sense fi dels Balcans; la feina callada de persones com Mohamed Yunus amb els microcrèdits..Si ells han pogut, nosaltres, ciutadans de la vella Europa, instal·lats en l'opulenta Catalunya, hauriem de saber posar ordre en el nostre petit país i no deixar-ho en mans d'ineptes, encara que sigui estiu.

Llibre: Development as freedom d'Amartya Sen
Pel·lícula: Tots els homes del president d'Alan J. Pakula
Música: No bravery de James Blunt