Gaspatxo

Desprès de l'apagada monumental de Barcelona, fa més sol i més calor, sembla que l'estiu s'està fent de veritat i les notícies ens arriben a càmara lenta.
El culebrot del PP a Catalunya és Nissaga de poder. L'"inombrable" Vidal-Quadras ha tornat i es deixa caure dient que ara sí que s'han tret un pes de sobre amb la dimissió de Piqué, mentre els fidels de sempre es freguen les mans perquè poden dir obertament que són "españols", parlen "español" i onegen la bandera rojigualda per recuperar els vots emigrats a Ciutadans, i alguns més.
La peli de terror està a les infrastructures, amb les rodalies sota mínims, l'aeroport ple, la MAT a tot drap i la llum a dues veles.
La tragicomèdia dels partits, bipartis, tripartits i altres matrimonis de conveniència que deslocalitzen les responsabilitats com qui es treu de sobre els mosquits a la nit, amb cops de ventall i molt d'insecticida que atonta el personal.
I per acabar-ho d'adobar els espies i contraespies que ens venen a Rússia, el més gran enemic, per al qual ni James Bond ens servirà.
Mentre, els espectadors que ens ho mirem tot plegat amb la pesantor d'una baqueina a mig fer, nomès podem que digerir a poc a poquet el gaspatxo calentot i mastegat que ens volen fer empassar, tot pregant que arribi setembre i els bolets ens portin una mica més d'aliment.

LLibre: Los mares del sur de Manuel Vázquez Montalbán
Pel·lícula: Mortadelo y Filemón de Javier Fésser
Música: Die another day de Madonna