7.05.2007

Parlar per entendre's a l'oasi català

Fa uns dies Josep Maria Terricabras a El Periódico publicà un article titulat L'escola que necessitem. La seva tesi és: l'escola no ha de fer allò que no li pertoca, nomès li cal fer que els alumnes tinguin unes competències bàsiques que els permetin sobreviure en el món on estan destinats a fer-se grans. Però ha estat una de les frases el que m'ha interessat especialment, diu així:
L'escola no transforma la societat, és la societat la que transforma l'escola.
Afirmació essencial i definitiva amb la qual hi estic totalment d'acord.
És per això que el que Esquerra Republicana vol proposar al professorat de secundària sobre la utilització del català als instituts,que es faci servir sigui quin sigui el context i en tot moment, en la vida qüotidiana dels centres, em sembla artificial i un brindis al sol per part dels republicans.
Les llengües són eines de comunicació, i les imposicions per ordre gubernativa no s'adiuen amb la utilització i la millora de la salut de la llengua que es pretèn salvar. Ningú es planteja a la frontera mexicana si quan estigui a l'altre cantó aprendrà anglès o no, és obvi, l'aprendrà, encara que a casa els "esquenes mullades" parlin mexicà.
No és que no m'importi el català, és, precissament perquè m'importa i molt, que no combrego amb mesures extemporànies que generaran desconfiança i rebuig vers la nostra llengua; és més Esquerra està al Govern de Catalunya, com pot presentar una proposta perquè el Govern del que forma part, la faci?
És ben bé que l'oasi català està mancat d'aigua, per tant, com fa temps que diu una antropòloga amiga: la immersió no es pot fer en una piscina sense aigua.
El català serà llengua de tots si la societat la fa seva i la fa necessària, l'escola nomès farà allò que la societat li demandarà que faci, com molt bé diu el mestre Terricabras.
Mentre, tot seran cants de sirenes en aquest mar d'estiu.

Llibre: Sobre la certesa de Ludwig_Wittgenstein
Pel·lícula: Swwiming pool de François Ozon
Música: Cocaine de Clapton, Knopfler i Elthon John

1 Comments:

Anonymous saltenc said...

Compartir oficialitat amb una llengua poderosa, que a mes a mes gaudeix dels privilegis de l'estat, comporta que els nouvinguts a la nostra Catalunya, no tinguin cap necessitat d'aprendre la llengua autòctona per desenvolupar-se social i profesionalment. Amb aquestes premises si a sobre volem imposar-la ja podem plegar. De tota manera aquests, com bé dius, brindis al sol, són consequència d'encularse a una cadira

9:59 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home