Iemen, el regne de Saba

La mort de set turistes catalans i bascos ha estremit tothom en aquest començament de vacances 2007. Ja fa temps que els estius s'estan convertint en camp obert per a les accions terroristes més sagnants. No és casualitat, terrorisme significa atemorir els altres per tant el moment de les vacances és ideal per aconseguir l'objectiu.
Iemen és un país fet de pedaços i petroli. Les famílies tribals esmenen acords i desacords mentre els països occidentals aprofiten l'avinentesa per treure'n el que poden. Tot plegat el joc estratègic de sempre.
L'herència post colonialista de britànics i francesos, recollida per americans, està fent de les seves. Per altra banda xiítes i sunnís, els mateixos que destronaren els grans califes de l'época daurada de l'imperi àrab, juguen les seves cartes, fent terrorisme del segle XXI, terorrisme en xarxa. Pretenen recuperar aquell imperi transnacional que cobria tot el Mediterrani als segles VIII a XIV i amb l'or que és el petroli, fer una nació islàmica que sigui el veritable bloc contra les nacions cristianes europees i americanes. Huntington li diria xoc de civilitzacions, jo no estic d'acord, jo li diria joc pel poder, net i clar.
Als països àrabs, tot i no estar d'acord amb els grups terroristes, ja els està bé tenir un as sota la màniga per negociar amb els occidentals; els occidentals, dividits i enrocats en les seves prioritats internes, no són capaços de generar una estratègia comú que no sigui el de la guerra errònia com el cas d'Iraq o l'Orient Mitjà.
És hora de plantejar-se clarament quin és el paper de la política en la resolució de conflictes. De la política real, aquella que examina els fets, detecta els errors, proposa estratègies i negocia. Per això calen persones a l'alçada de les circumstàncies, polítics amb visió de conjunt, amb formació, que inaugurin una nova forma de fer política que s'adigui amb les noves formes de fer la guerra, perquè els terroristes ja han entrat al segle XXI però els polítics encara no, i això ho patim els ciutadans.

LLibre: Les mil i una nits
Pel·lícula: Babel d'Alejandro González Iñárruti
Música: No de Shakira