Democràcia

Que dones i poetes hi fòssin a l'estrada del Congrès de Diputats ara fa 30 anys, va fer que ens adonessim de que alguna cosa era diferent, ençà de la mort d'en Franco.
No és menor el fet de que Rafael Alberti i Dolores Ibárruri estiguéssin a la mesa d'edat del primer Congrès de Diputats elegit democràticament desprès de la Guerra Civil Espanyola. El negre i dramàtic parèntesi entre el 36 i el 77 es va acabar amb una demostració viva i pura del que significa poder donar el teu vot a qui vulguis.
Però la història no és en va. Manca molta cultura democràtica en aquesta pell de brau per a poder refer un país i normalitzar les seves institucions.
Quan avui alguns dubten de les investigacions policials, de les sentències judicials, o de la feina dels parlamentaris, no podem oblidar que hi ha gent que va aprendre a viure amb el convenciment de la ma dura i la insolidaritat com regla bàsica de la convivència, sense tenir en compte que una dictadura no és res més que el domini d'un sobre altres, sense solució de continuïtat.
Potser la nostra democràcia peca de defectes, segurament ens costarà arribar a tenir llistes obertes, a generar cultura democràtica en cadascún dels membres d'un ajuntament, però, amb tots els defectes, la democràcia és la única forma d'organització política que ens possibilita la convivència. Dones i poetes estàn d'acord.

Llibre: Marinero en tierra de Rafael Alberti
Pel·lícula: Tierra y libertad de Ken Loach
Música: Jo vinc d'un silenci de Raimon