Educar a quina ciutadania?

El currículum escolar és el contingut que determina l'administració educativa que han d'estudiar els escolars a les diverses etapes; si demostren que saben el que s'ha ensenyat, aproven i passen de curs, fins arribar a la titulació corresponent.
Els governs espanyols han anat modificant el currículum a les diverses lleis educatives: LOGSE, LODE, LOE...mai un estat havia fet tantes lleis educatives en tan poc temps, tot un rècord que en res millora el rendiment dels alumnes.
Però és que, a sobre, la discussió del contingut de les matèries i les pròpies matèries s'està convertint en un inacabable joc entre els partits. L'assignatura d'Educació per a la Ciutadania és una novetat del govern Zapatero que ell mateix va expressar públicament que era el seu compromís amb la renovació dels continguts educatius, essent la resposta d'un govern d'esquerres a les propostes que el PP havia fet anteriorment, sobre l'obligatorietat de l'assignatura de Religió Catòlica.
Res a dir. Per a mí, l'assignatura de religió no ha de ser avaluable, és més, ha d'estar fora del context de l'ensenyament reglat; en canvi una assignatura com la de Ciutadania és fonamental en un context educatiu on calen definicions clares sobre el que està bé i no ho està, justament per no entrar en temes religiosos que comporten creences i fe, antítesis del que ha de ser l'aprenentatge i el mètode científic.
Nomès en preocupa que aquest torni a ser un tema recurrent de baralla entre partits, i que no siguin capaços de generar una norma que serveixi a l'educació dels nostres estudiants. No més lleis educatives, la que tenim i ja farem, que el repte és l'autèntica autonomia dels centres i l'adeqüació al mercat laboral i l'entorn.

Llibre: Les veus del Pamano de Jaume Cabré
Pel·lícula: Les choristes de C. Barratier
Música: Zapatillas de El canto del loco