Portabella, l'inici del final

Els resultats de diumenge no han estat gaire afavoridors per a les expectatives d'ERC, que tenien pensat fer el sorpasso definitiu a CiU en aquesta contrada electoral. El mateix Carod Rovira va esmenar la plana al seu partit quan la nit electoral va exclamar que havien estat massa crèduls amb les expectatives guanyadores de les enquestes prèvies.
Però això no feia pensar en que prenguessin decisions que poden comportar gerros plens d'aigua freda per a la pròpia cúpula esquerrana, i de retruc per als socis dels tripartits diversos, és a dir PSC i ICV. La declaració de Jordi Portabella, amb el suport del nucli dur d'Esquerra de no ser present en el tripartit de Barcelona, posa a Hereu en l'amarga tessitura de ser elegit alcalde amb menys vots que els que tindrà la seva oposició, perquè ERC sembla que s'abstindrà. I això pot ser model per a d'altres llocs com Girona, feu nadalià de fa trenta anys que pot ensorrar-se si baden.
Mala peça al teler per al president Montilla i el seu govern tripartit, que no contents amb les estrebades maragallianes, ara tenen una altra corona d'espines a l'Ajuntament de Barcelona. Potser la grandiloqüència de les declaracions dominicals sobre el color vermell de Catalunya, hauran de refredar-se. Potser Esquerra està iniciant un pas estratègic perquè els seus propis "virus carreterils" no es facin forts; o potser no res, i tots tornaran a la poltrona. Mentre, Mayol preocupada per si realment serà ella la única que té clar quin és el govern que necessita Barcelona.

Llibre: El príncep de Nicolau Maquiavel
Pel·lícula: No compteu amb els dits de Pere Portabella
Música: Burbujitas de Mojinos Escozios