Abstenció i desinterés: cap a les llistes obertes

Les eleccions municipals s'han demostrat en el seu resultat més obertes que mai perquè el percentatge d’abstenció ha estat molt superior al de convocatòries anteriors, especialment a Catalunya que és el laboratori d’innovació de tot l’Estat en comportaments electorals. Els electors no hi troben cap interès en unes eleccions que tot i ser les dels representants més propers, no sembla que sigui suficient per fer-los anar a votar.
Els escàndols urbanístics que esquitxen els regidors més ufans, les aliances inversemblants entre partits oposats en l’espectre ideològic , o els alcaldables que abans d'ahir eren d'un partit i avui son d'un altre, no juguen precisament a favor del ciutadà que només percep llunyania en la gestió, respecte dels seus problemes reals.
De fet la campanya ha estat molt avorrida, amb missatges continuïstes de tots els partits que perseguien consolidar els vots dels fidels, escampant missatges del tipus: jo sóc millor perquè l’altre és pitjor. La poca creativitat és palpable i analitzats amb tocs de psicoanàlisi, els eslògans ens donen idea dels complexos dels propis candidats, més que no pas de les propostes de programa. I si això és així perquè no són capaços de plantejar, d’una vegada per totes, les llistes obertes? L’únic que ha parlat del tema ha estat el president Maragall, ja sabem aquell que gosa proposar impossibles i per això està on està. Però aquesta és la veritable revolució política del segle XXI. Als llocs on tenen llistes obertes, els polítics parlen de programa, de fets, i els ciutadans voten realment els qui prefereixen. Més ideologia i més capacitat democràtica, aquest és el futur.

Música: Georgia on my mind de Ray Charles amb Michael Bolton