Rachida Dati, l'elegància d'una working girl

El govern de Nicolàs Sarkozy ha deparat més sorpreses de les previstes. No es pot negar que Sarko la sap molt llarga, però l'examen serà desprès dels 100 dies. Avui cal remarcar la figura d'una dona, Rachida Dati, que entre les ministres nomenades, té una especial significació. Filla d'emigrants marroquins, per tant d'una família sense possibilitats econòmiques ni èxit social, ha sabut utilitzar la seva intel·ligència per formar-se i anar pujant esglaons, cercant la sort a festes d'ambaixades on no estava invitada però que li serveixen per fer-se un nom i una agenda, imprescindibles per figurar finalment al who is who francès del moment.
Assessora en el fosc ministeri de justícia, es converteix en portaveu de Sarkozy a la campanya electoral i comença a ser coneguda i a sortir a totes les travesses, fent-se un nom en els mitjans i reconeixent que ella vol pujar i ser algú, sense fals pudor. Ara aquí la tenim, vestida de Chanel, amb posat de gran dama francesa que no fa oblidar els brillants ulls negres de la seva procedència del sud.
És la persona ideal per a portar a terme la duríssima política contra la immigració il·legal i el control absolut que Sarko propugnà en campanya. Ella és un dels nouvinguts i ha acomplert el somni americà a la França de la grandeur, ningú li podrà retreure racisme o discriminació.

Llibre: Amours sorcières de Tahar ben Jelloun
Pel·lícula: Working girl de Mike Nichols
Música: Comme une bouteille à la mer de Psy4 de la Rime