El mag, el conill i el barret de copa

ZP ens ha sorprès a tots amb el darrer conill de la sort extret del barret de copa: el canvi de govern desprès del debat de l'estat de la nació, que el CIS diu que el president espanyol va guanyar de carrer. I amb l'embranzida d'aquesta victòria, què millor que remodelar un govern que fa cinc dies que estava en les seves hores més baixes, al trencament de la treva d'ETA se li va sumar el desgarrador atemptat del Iemen; ni tan sols el resultat del judici de l'11-M els feia somriure als de la Moncloa.
Però el mag ZP no perd mai el somriure, els seus assessors de màrqueting li tenen ben explicat, no cal que els resultats polítics siguin els millors, el que cal és que la imatge sigui positiva i els spots publicitaris ens faràn la resta.
Perquè, si no és així, per què no s'ha tret del govern la ministra Àlvarez, amb els deficientíssims serveis de transports, o al ministre Clos que es veu esmenat fa una setmana en la seva pretensió d'apujar el llum?
Ja sabem que la realitat global és líquida, Bauman dixit, però tant?
És estiu, les platges ens reclamen, els cossos necessiten aigua, què millor que realitats líquides per acontentar el personal?
Ja estem en campanya electoral, i el mag està perfectament situat per arribar a meta en primera posició, tot serà que la guineu Rato surti del cau, aquell que per amor ha deixat Manhattan i estarà a Madrid a la tardor. I és que hi ha amors que maten.

Llibre: Amor líquid de Zygmunt Bauman
Pel·lícula: El show de Truman de Peter Weir
Música: Labios compartidos de Maná