7.12.2007

Aeroport 07, cinema de desastres


Existeix un génere cinematogràfic anomenat, de desastres, que va començar amb la pel·lícula Aeroport, de l'any 70 del segle passat, protagonitzada per Burt Lancaster.
D'aquesta primera Aeroport inicial es van filmar seqüel·les: Aeroport 75, 79 i 80, totes elles en la mateixa línia argumental: grans problemes a grans aeroports, amanits amb les històries personals de diferents protagonistes, amb un final trepidant bassat en l'heroïcitat del protagonista i la feblesa dels dolents.
El que està passant amb l'aeroport d'El Prat és la continuació real d'aquestes pelis de desastres americanes, amb l'agravant de que no sembla que hagi de tenir un happy end.
Seguint el guió de les pelis de desastres al Prat, jo no aconsegueixo trobar l'heroï, només percebo grossos problemes que porten al colapse com l'estiu passat; i mancances continuades en els serveis; administracions diverses que es passen la pilota; i partits polítics que utilitzen l'aeroport com a moneda de canvi.
Al govern Zapatero no se'ls veu ni gota d'interés en canviar una gestió, la d'AENA, obsoleta i única a Europa, demostradament inútil en la gestió aeroportuaria. De fet empreses com Abertis, que a Espanya aboguen per mantenir l'estatus actual, són partíceps de gestions ben diferents a aeroports anglesos.
El Govern tripartit català no acaba d'explicar quin és el seu model de gestió integral de la mobilitat a Catalunya, i no ja amb l'aeroport sino amb les Rodalies o amb la darrera nadalada, com la limitació de velocitat dels cotxes a les carreteres.
CiU intenta aprofitar el neguit empresarial per apuntar-se al carro guanyador dels que tenen la pela i els Ciutadans naveguen en l'espai sideral.
Total que si nomès ens podem refiar de les propostes de l'empresa privada, mal anem, perquè ells no estan per un bon servei públic, estan sobretot per uns bons guanys. I clar, sense heroï i amb tants dolents, com ho resolem tot plegat?

Llibre: Nuevas tardes en Manhattan de Hugo Santander Ferreira
Pel·lícula: Aeroport de George Seaton
Música: Wish you where here de Pink floyd