Barcelona, la ciutat de la foscor

Barcelona, la màgica, la gran senyora, la ciutat a on tots els guiris del món volen venir, on el disseny i la modernitat són els signes d'identitat, pot afegir també un altre: la misèria del fracàs en les seves infrastructures i la incapacitat de poder decidir per si mateixa per solucionar els problemes.
La gran apagada d'avui sembla que ha estat deguda al foc en una subestació del Passeig Maragall (és un acudit?...) i s'ha afegit a d'altres fallades en cadena que ha generat un caos generalizat que encara està per resoldre. Però qui el resoldrà? El senyor Pizarro, president d'Endesa a cops de Constitució? au va!
El nou president del PP català, Daniel Sirera, ja ha sortit aquest matí dient que la Generalitat no estava fent res per solucionar els problemes, però en què quedem, els ha de resoldre la Generalitat o Endesa, o el Ministeri?
Sigui qui sigui el responsable, que no està a Barcelona sembla ser, ningú tenia un pla B per a una emergència d'aquesta mesura. Els ciutadans, els guiris, tothom ha quedat desassistit, hospitals, carrers, cases. On estàn els que han de vetllar pels serveis que paguem religiosament cada mes a les empreses com Endesa? On són els que clamen per tenir el poder a cada elecció, els qui pacten amb el dimoni per tenir la cadira, els qui s'omplen la boca de ser els millors per gestionar?
No hi són quan els necessitem. Per si un cas, que quedi clar que estem disposats a pagar religiosament totes les factures de la llum, del gas, del telèfon, els bitllets de tren, de metro, les receptes del metge, però, si us plau, que algú amb seny sigui capaç de gestionar el munt de diners que posem en les seves mans.

Llibre: La ciutat sense temps d'Enrique Moriel
Pel·lícula: The departed de Martin Scorsese
Música: Barca, cielo y ola de Lucrecia