Cloïsses

Els que hem seguit el ministre Clos de fa temps perquè som veïns, sabem que el seu fort no són les declaracions oficials, els de Polònia també ho saben. Per això, el que havia de dir en seu parlamentària sobre l'apagada de Barcelona era d'esperar que seria nefast, com així ha estat. Negar que la xarxa elèctrica de Barcelona és prehistòrica és negar l'evidència, és anar contra el que els seus estan dient i fins i tot, deixar clavats els subordinats com l'Ignasi Nieto, Director General d'Energia, que estava a quadres sentint el seu cap dir barbaritats.
Però no és ell sol el que es cobreix de glòria, potser és el més evident, però no l'únic. La manca de resposta de les companyies elèctriques Fecsa-Endesa i Red Elèctrica Española, la no assumpció de responsabilitats per part de cap polític del Govern català, de l'Ajuntament de Barcelona, del Gobierno de España; nomès fa que fer palesa la denigrant classe de la classe política que ens governa.
L'article d'avui de Jordi Pujol a La Vanguardia titulada Judici sever, ens retorna a la sensació de que ens estan cantant la canya, i els estan cantant la canya a tots plegats. Pujol demana responsabilitats a tothom, especialment als que neguen el pa i la sal a Catalunya, deixant clar que a Catalunya també en som responsables.
La nostra cultura judeo-cristiana ens aboca a situacions com aquestes, davant una situació de caos, uns fugen d'estudi i d'altres agafen el fuet per posar ordre. Com és que no em mereixen confiança cap dels les dues postures?
Aquesta vegada, de la nostra cultura prefereixo unes bones cloïsses al vapor, regades amb llimona que són suficients per fer sentir a la boca el gust de la mar mediterrània, tot esperant Clos i els seus acudits ara que no fan Polònia.

Llibre: Rayuela de Júlio Cortázar
Pel·lícula: Blow up de Michelangelo Antonioni
Música: Most likely you go your way (And I'll go mine)de Bob Dylan