7.30.2007

Arròs


Xina és la nova frontera. Haurem de mirar-la fixament, esguardar fit a fit els moviments d'aquest quasi continent que emergeix del temut maoísme rampant per a esclatar en un capitalisme de quarta via, més perillòs del que sembla. Les deslocalitzacions i les compres d'empreses són, en el cas xinès, de mesures inabastables per a la pobre i antiga Europa.
Tindran allà problemes de llum? sabran el que és que els trens arribin tard o no arribin? Segurament no. Ja hem vist com se les gasten fent pantans, el de les Tres valls és el més gran del món, i no s'han aturat en fer fora millions de persones de casa seva per fer-lo. Per això aquí, que ens vulguin fer empassar la MAT no els deu semblar res de l'altre món als millions de xinesos, potser ni tan sols als milers de xinesos que controlen les botigues que s'estan fent amb el petit comerç català. Tampoc s'estan de res els manaires asiàtics amb els que no compleixen les lleis: directament empresonats, quan no executats. Què carai que són capitalistes en l'economia però res més, no fos que es descontrolès el territori, vull dir , el continent.
Aqui avui donen explicacions de la gran apagada, en Clos a Madrid i el tripartit a Barcelona, però quin mena de responsabilitats es depuraran desprès del gran desastre? No es pot comparar amb la Xina, no calen execucions però, potser alguna dimissió?
Mirem el seu plat nacional, l'arròs, base nutritiva de primer ordre que senyoreja en tots els menus asiàtics. Els xinesos sempre presenten el seu arròs per separat acompanyant el tall i les verdures, o com a molt, a les tres delícies, que és arròs acompanyat però suau, quasi dolç. L'arròs de casa nostra és potent, contundent i sempre va embolicat i acompanyat amb marisc, amb carn, mar i muntanya, a banda. Sucosos arrosos per fer passar el desig i la gana. Però és amb l'arròs negre, sense llum ni solucions que ens afartem a la mediterrània europea capitalista i picant, sense delícies.

Llibre: El secret de Christine Falls de Benjamin Black
Pel·lícula: La lanterna vermella de Zhang Yimou
Música: Love is just a four letter word de Joan Baez

1 Comments:

Blogger Dessmond said...

El que significa Xina avui i, sobre tot en un futur no gaire llunyà, politicastres com els que tenim aquí no saben del que pot significar. La Xina serà el centre de gravetat de moltes coses. Per tant ens convé ser molt eficaços per afrontar els reptes que la Xina plantejarà o les apagades les tindrem en més d'un sentit. Cosa, d'altra banda, del tot possible si mirem l'alt grau d'incomptència dels nostres gestors.

1:18 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home