Nus davant el no res

Les fotografies d'Spencer Tunick sempre són frapants. Persones nues en els llocs més inversemblants. Greenpeace l'hi ha proposat fer-ne una a la glacera suïssa d'Alestsch per recordar al món el problema de l'escalfament del planeta.
La imatge de les persones, nues a sobre el gel i sota el sol, em fa pensar en la precarietat dels cossos, de les persones, davant de les incerteses; el terratrèmol a Perú, o l'huracà Dean que s'apropa a Jamaica, ens condemnen a entendre's amb la natura.
Però, i l'acció humana? La voracitat economicista ha fet que milers de persones es vegin en la impossibilitat de pagar les hipoteques a EEUU. Els espabilats que varen crear uns fons d'inversió sobre aquestes hipoteques deixen de cobrar i és ara que els Bancs nacionals s'afanyen a deixar anar quantitats ingents de diners a les Borses perquè els que han de guanyar, guanyin. Les hipoteques, per tant, les pagarem dues vegades aquells que les paguem; una, en el rebut de cada mes i l'altra, en els impostos que van a l'estat; total perquè cobrin els inversors en borsa; mentre els que no paguen les hipoteques perdran les seves cases.
No sé si en Marx, en Karl, tindria res a dir d'aquest huracà capitalista devastador amb la mateixa humanitat; pecatto que fa trenta anys ens va deixar l'altre Marx, en Groutxo, que va saber ironitzar amb la irracionalitat sense fer-nos perdre el somriure.

Llibre: La ciudad y los perros de Mario Vargas Llosa
Pel·lícula: El ultimátum de Bourne de Paul Greengrass
Música: No woman no cry de Bob Marley