Puras, el pur

En aquest racó de món on mai dimiteix ningú, avui s'ha produit el miracle, Fernando Puras, cap dels socialistes navarresos i portanveu al Parlament navarrés ha dimitit de tots els seus càrrecs perquè no està d'acord amb la imposició del PSOE de deixar que governi UPN, marca blanca del PP a Navarra, en comptes del tripartit progressista format per PSN, NaBai i IU (UPN més CDN = 143.532 vots (48% dels sufragis). PSN, NBai i IU = 155.062 vots (52% dels sufragis).
Està clar que aquí s'hi jugaven molt els grans partits estatals com per deixar-ho tot en mans dels delegats de la marca, però sabent que ja s'havia donat el cas dels tripartits a Catalunya, Balears o Galícia, per què no el de Navarra? Perquè el PP aprofitaria per desgastar el PSOE amb una campanya de descrèdit sobre la seva entrega als independentistes? Perquè Zapatero es vol concentrar en l'eficiència allà on treu més vots com Catalunya i no en un lloc com Navarra on el seu jaciment no li és mprescindible?
Els càlculs són a vegades massa freds; i no sempre, en política dos i dos són quatre, és més, mai són quatre. Ja veurem si aquesta jugada que es presenta com una estratègia de veritable democràcia per part dels grans diaris, i dels grans partits, no es girarà en contra del responsable últim que és el PSOE. Les seves bases a Navarra no entenen res i la resta de gent que els voten i no són de Navarra, tampoc. La democràcia és també respectar els propis a dins mateix del partit. La puresa de veritat és aquella que es porta a terme essent honest i coherent en tot moment, però també semblar-ho, com en el gest d'avui del Sr. Puras.

Llibre: Democracy in America d'Alexis de Tocqueville
Pel·lícula: Amarcord de Federico Fellini
Música: Who will save you soul de Jewel