Plorem per les dones mortes

És tard i en la nit sona el telèfon,
m'expliquen que ha mort una altra dona,
violentament.
És tard per tots. No hi ha retorn.
La petjada en el coll
que ha deixat la ma assassina
és una taca fosca.
Semblen llàgrimes les que cauen
del cel aquesta nit, i són estrelles.
L'aire és quiet, tèrbol,
preludi de la ràbia,
de l'ofec dels qui ens revoltem.
Homes i dones que estimem,
abraonats al foc ardent
que ens forma un nus al pit,
sufoquem l'esglai per la mort d'una dona.
Plorem per totes elles,
les que no han pogut salvar-se
del destí femení i cruel
de ser bescanvi de poder.
Dones i homes, enllaçats,
portem la torxa de l'amor
a quatre mans
mentre les llàgrimes per les dones mortes
ens regalimen.

a J.C.