Josu Jon Imaz, l'home tranquil

Sorpresa en els mitjans polítics i mediàtics de tot l'estat: Josu Jon Imaz, president del PNB, anuncia que deixa la política activa i no es presentarà a la reeleció de la presidència del seu partit.
Les declaracions de tothom han estat de contenció i lloances vers la persona que ha estat capdavantera de la facció moderada dels nacionalistes bascos.
En la lluita de família, aferrissada i terrible, que ha portat a terme Imaz front Egibar i el sector més radical del seu partit, ell ha decidit que no continua més.
No ha estat nomès una questió de tenir més o menys suport de la gent del PNB, ell compta amb un gran nombre de seguidors, i Egibar no té la majoria; la seva decissió és una questió de coherència personal i democràtica amb les seves posicions moderades i de diàleg.
En el seu escrit de comiat questiona que les solucions polítiques del vesper basc siguin gestionades des del PNB mitjançant el conflicte entre faccions, per això es retira.
Caldrà que el PNB es posi les piles amb les seves posicions i no negui la divisió
que no s'acaba amb la marxa d'Imaz; cal que els altres líders polítics aprenguin de la coherència d'un home que ha demostrat que es pot fer política sense ofendre ni deixar de banda a ningú, però mantenint les seves idees de defensa d'Euskadi com el que més. Una lliçó de Josu Jon Imaz, l'home tranquil.

Llibre: Tòquio blues d'Haruki Murakami
Pel·lícula: The quiet man de John Ford
Música: Patience de Take That