Vels, dones i drets

Que un element del vestuari d'una nena sigui motiu d'expulsió de l'escola és incomprensible i desproporcionat en el nostre democràtic i civilitzat segle XXI.
Aquesta és la idea bàsica i despullada d'una notícia. Si li afegim que parlem de xador, o vel musulmà, parlem de símbols relacionats amb la cultura, i sobretot, amb la religió.
Una escola democràtica i laïca com la nostra, ha de saber conjugar el fet de tenir persones de diferents religions i cultures, amb el fet inqüestionable del dret a l'educació, la igualtat i la ciència, com a símbols de la pròpia comunitat educativa.
L'administració haurà de crear norma quant al sistema de convivència entre significants i símbols que poden ser excloents, justament perquè el lloc més inclusiu és la nostra escola, el sistema educatiu que ens assegura a tots i, sobretot a totes, un lloc en la societat.
Les dones han de tenir les mateixes oportunitats educatives i socials que els homes, si portar vel o no, ha de significar tenir accès a l'educació; nosaltres, com a societat, hem de ser capaços de fer que totes dues coses siguin compatibles, sinó només haurem aconseguit que les mateixes persones, les nenes, siguin les perjudicades altra volta, i això sí que no es pot consentir.
El debat però, és més ampli, és el debat de com cultures i religions diverses conviuen en un mateix territori, amb normes per a tothom, i amb drets i deures per a tothom. Que les emocions i les creences no es ocultin el dret de les persones a viure amb dignitat.

Llibre: Lleó l'Africà de Amin Maalouf
Pel·lícula: Babel d'Alejandro González Iñárruti
Música: You and I de Michael Bublé