Convergència, face to face

La refundació del catalanisme que es proposa l'Artur Mas és alguna cosa més que una jugada estètica per recuperar vots.
El gran partit que és CiU té una base sòlida en Convergència Democràtica de Catalunya, partit que fet del no res per la gran figura de Jordi Pujol, s'ha demostrat el partit que ha sabut aglutinar idees i conceptes generadors d'un país que ha madurat al llarg de 25 anys de democràcia.
Amb dos factors fonamentals, el lideratge de Pujol i l'identificació amb el gruix de la classe mitjana catalana durant el període democràtic postfranquista.
En aquest moment, quan la pérdua del poder ha truncat moltes seguretats a nivell de partit, i quant el gran líder ja no està al capdavant, sorgeixen necessitats que no només són de partit, que també són d'un país que s'ha identificat amb Convergència i ara no troba el mateix referent. Mas no és Pujol, i el seu fill Oriol tampoc. No estem en situació de precarietat democràtica, i la societat és multicultural de veritat. Les eines que abans servien, ara no són bones per això l'acte del dia 20 de novembre és important, per moltes raons però sobretot per dues: veurem si hi ha líders que es converteixin en el referent que en manca i veurem si el contingut del discurs va més enllà de l'anècdota i defineix una nova forma de fer política perquè Catalunya, com a país, i els catalans, tots, ho necessitem.

Llibre: Nació.cat de Saül Gordillo
Pel·lícula: En construcció de José Luis Guerín
Música: Giant steps de Tete Montoliu