Boadella, Ubú

Va de premis però sempre allà mateix; ara l'Editorial Planeta ens dóna una de sorra amb la concessió del premi Espasa d'assaig a Albert Boadella pel seu llibre Adiós Cataluña. Crónica de amor y de guerra. Amb el títol ja ho diu tot. Com en saben aquests Lara de vendre! A cabassos!

El Boadella no ha superat el complexe d'Edip que li va generar Jordi Pujol, i només es dedica a fer boutades, a quina més grossa, per fer-se notar. Si crea Ciutadans o si va als toros, o si escriu un llibre, està fent la pataleta del fill que no ha estat elegit pels seus.

No és que ell no faci el que la seva tribu espera, com s'afarta de dir, és que ell esperava que la tribu se li agenollès davant, i com que no ha estat així, es revolta.
La independència de Catalunya o els polítics catalans no són en realitat la seva obsessió: és el desig de ser, de fer-se notar, de rellançar-se, perquè tota la vida ha viscut dels altres, genialment, però dels altres... i si nó que els preguntin als seus companys originals de La Torna, que encara esperen les gràcies per una feina i uns diners que no eren d'ell.

Numerets els que siguin, però a dalt l'escenari; a fora, una mica més de coherència i lleialtat. L'Ubú no troba el vestit i va nu.

Llibre: Ubú rei d'Alfred Jarry
Pel·lícula: La grande bouffe de Marco Ferreri
Música: Mi agüita amarilla de Los toreros muertos