D'aquí a l'eternitat

L'educació sentimental de la nostra generació és la primera que es basa en l'àudiovisual. L'identificació amb la imatge, la fascinació per la pantalla començà en els cinemes i la televisió com a espectacles totals.
Els mites encarnats pels actors i actrius es van convertir en els models a imitar i les accions de les històries viscudes en imatges són eines de la memòria que ens colpegen quan ens arriben als ulls.
Per a mostra el bes de Burt Lancaster i Deborah Kerr, desapareguda avui, a aquella platja solitària en la pel·lícula D'aquí a l'eternitat de Fred Zinnemann.
Un bes apassionat que ultrapassa la pantalla i se'ns fica a la ment amb una força que els publicistes descobriren més forta que qualsevol gravació sonora, que qualsevol oferta econòmica impossible de millorar.
El que entra pels ulls és veritat per a l'espectador, encara que sigui mentira.
Però a qui l'importa si en aquella platja hi eren 40 persones gravant una escena, la veritat del bes que els dos amants es donen és el que compta.

Música: You gotta be de Des'ree