Lions for lambs

Moltes preguntes per a sis personatges. La darrera pel·lícula de Robert Redford és una lliçó de cinema engagéé de visionat obligat per a tothom. Les imatges són importants, els diàlegs fonamentals, la música perfecta, no ens podíem aixecar dels seients els que estaven al cinema Icària.

La lluita per la pròpia consciència de ser ciutadans, de ser persones, en un món embrutit cada vegada més narcotitzat per les pantalles de tot tipus. Quatre professions bàsiques que s'enfronten: els militars, els professors, els polítics i els periodistes.
De dos en dos, sis personatges emprenen una conversa paral·lela amb la guerra d'Iraq i Afganistan pel mig. Els atemptats terroristes, el paper els mitjans i la seva relació amb el poder, el paper de l'educació, les classes socials, la diversitat cultural.
Un meelting pot abagassador que enlluerna, i un final totalment obert.

Redford ha tornat a posar-nos en evidència, especialment al seu país, als militars, als polítics i als periodistes, als mestres; fent palesa la degeneració moral tamisada per les altes obligacions. Només un poder queda ocult, el veritablement important: les corporacions econòmiques globals que dominen tots els camps, tots els personatges. La vella història amanida amb actuacions excel·lentes.
S'ha estrenat avui. Absolutament recomanable, especialment en versió original.

Música: Sorry seems to be the hardest word de Blue/ Elthon John