Adéu Espanya!
Si un president de la Generalitat cordovès i el més alt responsable dels empresaris catalans expressen amb tanta contundència la queixa sobre el tracte que Catalunya rep del Govern espanyol, vol dir que en passa alguna de grossa.La situació que arrosseguen Rodalies, AVE, enllumenat, aeroport, carreteres, no la soluciona ni l'Estatut, que ens ha costat sang i llàgrimes i que està pendent de tisores. Ni el mateix Carod no s'ha estat de dir la seva, que no pot ser que en Montilla sigui més radical.
L'esquerra que és la que fa les manifestacions i es mobilitza s'ha vist avançada pels dirigents, alguna cosa no quadra en tot plegat.
És aquesta una revolució de vellut? o és la revolució dels qui no la van fer en el seu moment? és una lluita de faccions en un mateix partit o són tots els partits els que funcionarialment estan obsolets? és Espanya la que no vol a Catalunya? o és que Catalunya realment ja no és Espanya?
Perquè si el que estan dient és el mateix que deia el 1898 l'avi Maragall, les seves paraules són molt més qualificades i un segle no hauria d'haver passat en va:
On ets, Espanya? – no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua – que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!
Llibre: Poesies de Joan Maragall
Pel·lícula: Tierra y libertad de Ken Loach
Música: L'Estaca de Lluís Llach
posted by Trina Milan at 11:05 p. m.
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
4 Comments:
Hola Trina.
Més aviat crec que tots els partits s'estàn veient empesos per una realitat social que els desborda.
Dies enrera quan en alguns mitjans es comentava la conformitat amb la que els catalans estavem entomant els desastres de rodalies, i les demés infraestructures jo pensava que estaven completament equivocats, ja que aquí solem fer lees coses d'altra manera, diferents de la resta d'Espanya i quan veus que t'han estat prenent el pel durant anys i que ara, amb la formulació de l'estatut fins i tot et neguen el que no tenen cap incovenient de donar als altres, arriba el put sense retorn que ja s'ha depassat.
L'únic que ens caldrà ara es trobar algú que lideri i aglutini tots aquests moviments sobiranistes que ja no son catalanistes només, sino fruit de l'emprenyament envers l'estat espanyol i aixó és el més important ja que s'incorpora un colectiu fins ara gens propens a reivindicacions pol·lítiques, prò molt afectats per el baix nivell de vida que estan tinguent.
Al final arribarem a la independència gràcies a RENFE, ja seria còmic a la fi.
Salut i €
" Papa ven en tren "
Aquest spot publicitari del anys setanta, avui seria una ofensa, d'igual manera qualifico les declaracions del nostre president, com pot dir això i seguidament ser contrari al cessament de la ministra de foment. Amb aquestes paraules i aquests fets, no m'estranya que siguem la riota de les espanyes.
I el més greu és que no es percep qui pot ser el líder que ens aglutini; almenys jo no el veig; per tant poder estar aquí, pendents del no res molt més temps. I clar així ens passa el que ens passa...
todo funciona peor aquí, el AVE, las hidroeléctricas, la RENFE, el aeropuerto, las carreteras. Pero somos tan estúpidos echando la culpa a España...
¿y por qué no nos quejamos del metro de barcelona, que es una miseria, y lo que pasó en el Carmel? ¿Por qué no nos quejamos de los bufones que tenemos por políticos, que ni defienden nuestros intereses en Madrid, ni los gestionan bien aquí?
prefiero no pensar que el problema lo tenemos nosotros mismos. Conseguiremos ser una prisión de nosotros mismos como ha llegado a ser el País Vasco.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home