11.19.2007

Democràcia i responsabilitat. A Gregorio López Raimundo.

Fa de mal dir que els francesos sempre ens passen la ma per la cara però és així.
Davant una vaga salvatge dels trens, la societat francesa es rebel·la i convoca una vaga per protestar. No és una contradicció, ni tan sols és una
boutade de la dreta, és una pressa de decisió política dels ciutadans que voten i no es queden a casa quan venen mal dades en una clara presa de consciència. Els ciutadans no són els responsables de la situació laboral dels treballadors, i desprès de passar dies i dies sense servei de transport, manifesten la seva disconformitat al carrer.

Igualet igualet que nosaltres, que després de dies i dies de manca de servei de trens de Rodalies, només sabem que queixar-nos davant la màquina de cafè de la feina, quan arriben a les tantes després de fer les cues de cada dia. Som una burda còpia diària de Camera café.

Tot això és un signe de la manca de pràctica democràtica, del no saber que els ciutadans som en funció del que fem, coherents amb nosaltres i amb la societat, perquè si només ens queixem de la gestió dels polítics rient-nos veient Polònia, ens mereixem tot el que ens passi.
40 anys de dictadura no són en va, però si realment som la 8ª potència econòmica mundial, potser que ens hi posem també a ser una potència política.
Hem d'aprendre molt dels nostres amics europeus, i també d'algunes persones com Gregorio López Raimundo, mort ahir.
Hi va haver un temps en que la força d'alguns com ell i la voluntat de molts, van fer caure la dictadura. Trist serà que ara no siguem capaços de posar en pràctica allò pel qual mols van morir i lluitar.

Llibre: El capital de Karl Marx
Pel·lícula: Por quién doblan las campanas? de Sam Wood
Música:
Jo vinc d'un silenci de Raimon

Etiquetes de comentaris:

2 Comments:

Anonymous saltenc said...

Ep! això d'avui de chapeau

11:21 p. m.  
Blogger Trina Milan said...

Gràcies; és que em desagrada profundament el menyspreu per la democràcia, que de retruc va en contra del ciutadà; i com que sembla que ningú recordi que fa molt poc no podíem ni dir la nostra; doncs penso que s'ha de recordar allò tan obvi d'anar a votar, de manifestar-se...

10:35 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home