11.25.2007

Lliçons de seducció

Aquesta setmana he sentit la paraula seducció en dos discursos polítics, el d'Artur Mas a la seva conferència de la Casa Gran del catalanisme i el de la Ministra Chacón, postulant-se per al primer lloc de la llista del PSC per Barcelona a les generals del 9 de març.
No són gratuïtes les paraules utilitzades als discursos polítics, especialment aquelles que es refereixen els sentiments, a les emocions. La política emocional és la darrera frontera per a captar els votants dessolats per tantes traïcions.

Mas en la seva conferència-espectacle de dimarts ens intentava explicar que més enllà de conflictes identitaris o de sentiments ideals, assolir la catalanitat per part d'una majoria, només s'aconseguirà amb la seducció.
Chacón, de la seva part, contraposa el "dret a decidir" d'en Mas per la "seducció" d'Espanya i d'aquells que no volen sentir-ne a parlar més de les mancances de Catalunya.

El referent de tots dos és la seducció, però utilitzen la paraula per a objectius ben diferents. Només necessitem seduir quan pensem que les dades objectives no ens acompanyen. Seduir és llençar-se a la piscina sabent que d'emocions estan els fracassos plens.
Mas sap que haurà de fer alguna cosa més que generar emoció per aconseguir l'èxit i governar. Chacón sap que ho té magre amb el PSOE i que les armes de dona tenen, com molt bé sabem les dones, en qüestions de poder, el sostre de cristall.

Llibre: Fa mil anys que sóc aquí de Mariolina Venezia
Pel·lícula: Michael Clayton de Tony Gilroy
Música: Magic de Bruce Springsteen

Etiquetes de comentaris:

2 Comments:

Blogger Dessmond said...

Aquesta és la germana no reconeguda d'aquella que cridava "que te comas el pollo andrea??!!". Ho dic bé, oi?.

12:52 a. m.  
Blogger Trina Milan said...

Jajajajaja...sí ho dius bé, però em sembla que no és aquesta...aquesta és una altra, que també surt molt per la tele...però fins ara no al Tomate..potser al desembre, que diuen que es casa...

2:38 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home