Lliçons de seducció

Aquesta setmana he sentit la paraula seducció en dos discursos polítics, el d'Artur Mas a la seva conferència de la Casa Gran del catalanisme i el de la Ministra Chacón, postulant-se per al primer lloc de la llista del PSC per Barcelona a les generals del 9 de març.
No són gratuïtes les paraules utilitzades als discursos polítics, especialment aquelles que es refereixen els sentiments, a les emocions. La política emocional és la darrera frontera per a captar els votants dessolats per tantes traïcions.

Mas en la seva conferència-espectacle de dimarts ens intentava explicar que més enllà de conflictes identitaris o de sentiments ideals, assolir la catalanitat per part d'una majoria, només s'aconseguirà amb la seducció.
Chacón, de la seva part, contraposa el "dret a decidir" d'en Mas per la "seducció" d'Espanya i d'aquells que no volen sentir-ne a parlar més de les mancances de Catalunya.

El referent de tots dos és la seducció, però utilitzen la paraula per a objectius ben diferents. Només necessitem seduir quan pensem que les dades objectives no ens acompanyen. Seduir és llençar-se a la piscina sabent que d'emocions estan els fracassos plens.
Mas sap que haurà de fer alguna cosa més que generar emoció per aconseguir l'èxit i governar. Chacón sap que ho té magre amb el PSOE i que les armes de dona tenen, com molt bé sabem les dones, en qüestions de poder, el sostre de cristall.

Llibre: Fa mil anys que sóc aquí de Mariolina Venezia
Pel·lícula: Michael Clayton de Tony Gilroy
Música: Magic de Bruce Springsteen