11.29.2007

President de la Generalitat

Els càrrecs són a les persones, com un vestit. Hi ha que s'hi troben només posar-se'ls, i n'hi han que per molt que se l'ajustin no els acaba de caure bé.
Ser President de la Generalitat de Catalunya és un vestit molt preuat que no ha tingut gaires protagonistes.
Jordi Pujol ha estat el President de Catalunya durant 23 anys i s'ha ajustat tant el vestit al personatge que desprès es fa difícil per a alguns pensar en un president que no sigui ell. La seva personalitat i el moment històric que li ha tocat viure han fet que ell definís el perfil de President de la Generalitat en l'època moderna. No teníem models precedents als quals recordar.
Les Memòries que ha presentat aquests dies són esperades per saber més d'un personatge públic que encara està present en la vida pública, tot i jubilat.
Ara ha declarat que anirà a la manifestació sobre el dret a decidir les infraestructures de Catalunya; molts necessitaven aquest posicionament per decidir.
Caldria preguntar-se perquè ell encara manté intacta la capacitat de generar opinió en la ciutadania i altres no l'aconsegueixen ni amb tot el vent a favor.
Com en el conte del vestit nou de l'emperador, alguns van nus mentre a ell el vestit li escau.

Llibre: Memòries 1930-1980 de Jordi Pujol
Pel·lícula: JFK d'Oliver Stone
Música: My way d'Elvis Presley


Etiquetes de comentaris:

7 Comments:

Anonymous Anònim said...

Un i va estar molt temps, fins i tot massa, però sempre per la voluntat del país a través de les urnes, altre va ser efímer per interessos d'una política exterior i per la traïció entre altres de l'actual president( si vas veure les imatges dels premis Onda Cero, la trobada entre els dos va estar molt reveladora ) que durarà el que aguanti l'actual executiva d'Esquerra.

7:26 p. m.  
Anonymous Anònim said...

I tant que li va a mida. Quina llàstima que en Pujol no tingui 30 anys menys!!.

Salut i €

11:39 p. m.  
Blogger Trina Milan said...

Eduard i Saltenc,

teniu raó; però què trist no? que als altres no els escaigui bé el vestit?..vull dir que no podem viure del passat, que cal un lideratge nou que ens tregui de l'atzucac on som...

Salut

12:36 p. m.  
Blogger Marc Arza said...

Només al pròleg de les memòries el President Pujol ja deixa clara la clau del seu èxit. CONVICCIONS! Tenir conviccions, idees pròpies i voluntat de tirar-les endavant.

Un plantejament allunyat del tacticisme i el calcul buit de molts polítics d'ara mateix.

Fins aviat,
Marc Arza
www.catalunyafastforward.blogspot.com

1:59 p. m.  
Blogger Trina Milan said...

Marc,
has posat el dit a la nafra. Pensar en conviccions sembla "antic". Parlar de valors o d'idees, se'ns ha venut com a patrimoni eclesial per un cantó o dogmàtic per un altre. I justament sense convicció, sense el patrimoni del pensament, no podem anar enlloc. No significa professionalitzar la política, significa ser conscients del que significa "fer política" que ha de portar aparellada una ideologia. No és veritat que ja no hi hagin ideologies; el que no hi ha és capacitat de posar les ideologies al dia. La revolució del XXI està per fer...

Et felicito pel teu bloc.
Salut

5:31 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Hola:

Independentment de la seva ideologia, Pujol va saber convertir-se en un referent, la qual cosa és ben difícil en els temps que corren.

Ens llegim i ens veiem per la UOC!

9:27 p. m.  
Blogger Trina Milan said...

Hola Enric,

si, tens tota la raó, ens manquen més Pujols...
Ens llegim i ens veiem per la UOC i per Sant Fost...

salut

12:35 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home