11.30.2007

Manifestacions

Europa està de revolta.
França ha tingut una vaga de transports que la ma de ferro de Sarkozy ha tallat, amb el fi estilet de la grandeur.
Alemanya va tenir els ferrocarrils aturats, amb manifestacions incloses, fins que Merkel ordenà la negociació.
Ara Itàlia té al davant una macro vaga de tots els mitjans de transport que es preveu compacta i sorollosa, en la millor línia italiana de la presa del carrer.
A Catalunya, finalment tenim mani prevista per a dir prou al caos de les infraestructures i a la manca de resposta de les administracions competents.

Per què a Catalunya ha costat tant que la gent surti al carrer a dir la seva?
Per què manquen representacions elementals en aquesta mani com és la dels sindicats?
Per què serà observada amb lupa aquesta mani, i no només per la quantitat sinó per veure qui hi serà i qui no?

Les respostes a aquestes preguntes són també les diferències entre la cultura democràtica consolidada d'Europa i aquesta nostra democràcia que encara porta bolquers i ja s'està fent massa gran per portar-ne.
Manifestar-se és la més elemental forma de practicar democràcia que té el ciutadà; practiquem-la! que a còpia de pràctica és que s'aprèn...que ja ens ho diuen els de l'Informe PISA que anem curts de resultats....

LLibre: La concessione del telefono d'Andrea Camilleri
Pel·lícula: Lady Chatterley de Pascale Ferran
Música: Tears and rain de James Blunt (Per a EB)

Etiquetes de comentaris:

2 Comments:

Blogger garmir said...

Hola:
Si la Mani d´avui surt bé, serà simptoma de salut del pais, si surt malament voldrà dir que la crisi és pitjor del que ens pensavem.

1:08 p. m.  
Blogger Trina Milan said...

Garmir,
La mani ha sortit genial!!! el país va millor del que sembla....creiem-nos-ho també nosaltres i anem per feina..
salut

12:38 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home