Control de persones

La Unió Europea i els EUA han signat un acord de traspàs d'informació sobre els passatgers europeus que hi viatgin. La UE es compromet a donar la informació a la policia americana dels 34 ítems per viatger que cada companyia aèria obté en el moment en que una persona vola en un dels seus avions.

Fins ara, eren els països, mitjançant els controls duaners els que s'intercanviaven informació, però aquesta no estava controlada amb mesures que donessin seguretat a les persones.

Arran dels atemptats de l'11-S, els EUA van endurí la seva legislació i no admet a depèn quins viatgers i a d'altres els exigeix determinats condicionants. La UE el que ha fet ha estat negociar per als seus ciutadans, unes condicions que permetin els intercanvis amb protecció de les dades personals, i control estricte de la transmissió d'aquestes.

I per què ens hem de plegar a les demandes d'un país? Potser algú pensarà que no cal i que millor ens aniria si no caiguessim sempre en l'entabanament dels americans. Jo no ho crec. Encara que ens dolgui, els EUA són ara per ara el centre del món, i necessitem intercanviar amb ells, sobretot perquè els seus ciutadans no tenen culpa de res.

El control de les dades en la era d'Internet és fonamental, no hem d'oblidar que som el que ens defineix, per això és fonamental que ningú pugui negociar amb informacions , és la base de la democràcia i de les relacions socials.

Si no és així, deixariem de ser lliures, i per tant deixariem de ser persones.