Presidents

Per navegar en política, per ser algú cal molta personalitat. I, especialment, per ser president d'un país. José Luis Rodríguez Zapatero o Pasqual Maragall són presidents amb totes les lletres. I això que, justament, alguns o molts, no donaven un ral per ells en el moment de proposar-se com a candidats. Perquè calen alguns referents específics per a arribar a dalt de tot. Normalment, es diu que han deixat molts cadàvers a l'armari, en el sentit metafòric del terme, pel camí, per arribar a ser-ho, també que cal molta ambició per aconseguir un lloc en el cel polític.

Jo penso que, sobretot, cal personalitat i projecte. Estic parlant, clar, d'aquells que deixen empremta positiva en el país que governen, amb clars/obscurs, però empremta positiva.

I podria parlar també de Pujol o Suárez en els seus temps.

Vet aquí, però que res és gratuït. Zapatero va haver de generar ferides molt profundes en el partit socialista per arribar on està i Maragall, no diem. De fet, en aquest moment, segurament és ell el que té la ferida més profunda però això va amb el càrrec, que diuen.

Cal però esmentar que només són presidents amb totes les lletres aquells que deixen una obra darrera seu i en el cas de Maragall, serà l'Estatut que, quan passi un temps, serà molt valorat pels historiadors. Per això, caldrà preguntar-se... Montilla té personalitat? Té projecte? Ha demostrat que el té de partit però i el personal? Com a individu que té sentiments ha de fer alguna cosa pel seu país, que és el nostre. Si ho demostra en aquesta campanya tindrà possibilitats de competir per la presidència i sinó en Mas guanyarà la partida... Les espases estan en alt.

Música My way # Frank Sinatra