Guernika

Fa 25 anys, el 10 de setembre de 1981, el quadre "Guernika" que pintà Pablo Picasso, tornava des de Nova York, tal i com el pintor deixà dit abans de morir.

No és cap acte benevolent de la cultura, no és un fet aïllat i sense importància. És molt rellevant que l'obra amb més significació política de Picasso hagi retornat a la vella pell de brau.

A Picasso tots el consideren el pintor més influent del segle XX, i el que representa el Guernika és alguna cosa més que un fet circumstancial. És la representació crua de la guerra, de la violència, de la mort de la democràcia i dels valors humans. Però hi ha més aniversaris...

Avui el president Maragall s'ha acomiadat dels catalans amb un discurs amb motiu de la Diada Nacional, diada que commemora una derrota de fa molts anys, igualment ferotge i cruel. No ha tingut temps de fer-ho millor President Maragall, queda un Estatut, que s'ha de desenvolupar, queda molta feina. Ho ha dit ell, semblava derrotat.

Però la segona derrota més flagrant, que ens fa recordar el Guernika és la que demà fa 5 anys a Nova York el món va deixar de ser com era fins llavors. Quan les Torres Bessones de Manhattan varen caure sota els efectes de la irracionalitat més absoluta, del terror més abismal.

He llegit avui que algunes de les víctimes, només amb determinades olors, tornen a reviure els moments terribles de l'atemptat. Les fotografies són eloqüents, les imatges també, no hi ha explicació.

Segurament Picasso intentà amb el seu quadre fer veure a les generacions posteriors que no hi ha raó de ser per a la violència, que no es soluciona res matant, i menys com ha van fer a Guernika o com anys desprès es va fer a Nova York...però ja ho veieu, els humans no n'acabem d'aprendre.

Si més no, la pintura, la cultura, ens pot ajudar a curar ferides, si quan mirem un quadre o sentim una música, som capaços de sentir i de pensar.

En aquests aniversaris terribles, gràcies Pablo Picasso.

Música Imagine # John Lennon