Natascha

La història de Natascha Kampusch, la jove austriaca segrestada fa 8 anys per un home anomenat W. Priklopil de 44 anys, ha trasbalsat tothom aquests dies.

Ningú s'explica com, desprès de tant de temps d'estar sotmesa a les ordres del segrestador, Natascha va tenir la suficient voluntat i valor per escapolir-se d'aquell malson.

Les dades que comenta la policía són aclaparadores. Natascha va ser segrestada amb 10 anys i ha viscut tota la seva infantesa i adolescència fins a fer-se gran, dormint en un espai petitíssim, sota la casa del segrestador, això sí, amb roba, televisió i llibres.

Sembla que la policía mai va deixar de buscar però també sembla que no buscàven prou bé perquè la casa era 20 km al nord de la seva pròpia vivenda familiar, és a dir, a tocar. Inclús Priklopil va ser investigat però sense trobar-hi res per empresonar-lo o revisar la seva casa. Un cúmul de despropòsits.

Els psicòlegs que la tracten diuen que va patir vexacions de tot tipus per part del segrestador, al qual havia de tractar d'"amo", fer les feines més feixugues de la casa, estar disponible per a ell en tot moment, i per a tot el que vulgués, incloses les relacions sexuals. Aquest home era (s'ha suicidat) el model del perfecte masclista violent que generen les incomptables notícies de violència envers les dones que inunden els mitjans cada día.

I ara què passa? doncs que Natascha ha tornat al món "normal" i s'ha de fer a la idea. No està amb els seus pares, divorciats fa anys, està amb psicòlegs i agents de la policía a un hotel, sembla que per desig d'ella, i intenta començar a ser una noia de 18 anys en l'Austria de l'any 2006. Tot un repte.

Què passarà per la ment d'aquesta dona que ha estat capaç de sobreviure a una presó inhumana, a un maltracte continuat, a una síndrome d'estocolm galopant?

Cal que la nostra civilitzada societat occidental, rica i culta, es pregunti com és que hi ha persones que, perfectes membres d'aquesta societat, són exacerbats violents envers les dones, que quasi sempre són l'objecte de la violència i la vexació sigui en el nom del que sigui: del domini pervers, de la religió, del què diran, dels diners...dona com a moneda de canvi sempre...hauriem de pensar-hi seriosament. Natascha, sort!

Música Killing me sotfly with his song # Roberta Flack