Condolezza Rice

La secretària d'Estat dels EEUU, Condolezza Rice, ha visitat avui per sorpresa la ciutat de Beirut, immersa en una guerra insospitada i dolorosa, com totes les guerres, a més d'absurda i cruel.

La dona més poderosa del món, que pot trucar al president dels EEUU a qualsevol hora del dia o la nit, aboga per una solució del conflicte "que ha de basar-se en principis sòlids" perquè ella està "profundament preocupada per la situació del poble libanès"...

Mentre l'ambaixador israelià a Espanya critica durament la posició del govern espanyol perquè sembla que aquest fa declaracions més contundents de crítica als atacs dels israelians al Líban que als atacs de Hezbolà a Israel, tot per un mocador i una foto.

No anem bé.

Com pot ser que ningú es preocupi de què s'ha de fer amb la gent que fuig espaordida de casa seva? Com pot ser que ningú pensi que tot plegat és un desastre renovat?

La senyora Rice, com a bona nordamericana de color hauria de saber de què va això de la discriminació dels febles, del racisme i la xenofòbia, del patiment.

Ella que ha arribat a dalt de tot provinent d'Alabama, estat sureny on la posició d'una persona negra a principis dels anys 40 del segle XX no devia ser alegre precisament.

O és que se li ha oblidat?

És que la posició del govern nordamericà li deu tant al lobby jueu que no es pot fer res?

O els negocis de papà Bush amb els àrabs rics no donen per fer res més?

Rice en català vol dir arròs....una bona paella és sucosa i agradable, entona; un bon arròs amb llet és un dolç final d'àpat...podria ser que la poderosa Condolezza Rice posés una mica de tendresa influida pel seu cognom i arribés a solucionar el problema?

No sé, no ho veig clar, sobretot perquè sembla que en aquest tema l'arròs se'ns ha passat a tots fa dies...