Asterix demodèe

Divendres passat es va estrenar la darrera pel·lícula, adaptació d'un dels còmics dels genials personatges d'Asterix i Obelix, creació de Goscinny i Uderzo.

Sempre és un plaer retrobar els irreductibles gals en una de les seves divertidíssimes aventures. Els llibres d'Asterix són un clàssic del còmic que no només llegeixen nens i joves, els adults també en som fans declarats, per les seves encertades situacions històriques i per les acerades crítiques a determinats estereotips, que els seus autors han sabut aplicar a situacions actuals.

Inoblidables són les històries d'Asterix i Cleopatra, o Asterix a la Bretanya (recordeu?: Please, un te amb un núvol de llet...).

Però aquesta darrera vegada no han encertat l'adaptació cinematogràfica, a part de la poca qualitat dels dibuixos passats a la gran pantalla, el contingut i el missatge no han estat posats al dia. I veureu, això és fonamental per assegurar que el que es diu als nostres infants i joves és correcte.

Perquè, d'adaptacions s'hi poden fer, a la pel·lícula surt un colom que es diu SMS i pica instantàniament els missatges a l'escorça d'un arbre. En canvi, el paper de la dona segueix sent un model caduc i obsolet. La noia que li fa la rèplica al protagonista és una joveneta filla del cap viking que s'embarca d'amagat al vaixell del seu pare per fer el mateix que fan els homes, fins aquí correcte perquè sembla que trenca models de gènere, però és que desprès quan la volen casar amb un noi que no és el que a ella li agrada, la resposta del pare i, encara més greu, de la mare, és: deixa que et rapti i t'aconsegueixi violentament, el teu pare ho va fer amb mi i vaig plorar molt però ara me l'estimo.

Com pot ser que es fomenti un model masclista, violent i assatjador de dones en una pel·lícula per a nens i adolescents, vaja, a cap pel·lícula?

És de vergonya, caldria que el CAC, el Departament de Cultura i tots els ens amb capacitat sancionadora, prenguessin cartes en l'assumpte.

No és la tradició dels Asterix tenir continguts d'aquest estil, i no començarem ara a perdre el gust per la bona cultura.

Un te amb un núvol de correcció ética?....