Líban

Avui Israel ha tornat a bombardejar el país veí del Líban.

Les bombes dels avions israelians cauen a prop de l'aeroport, on fins fa dos dies, milers de turistes se les prometien feliços de passar unes vacances diferents a l'orient mitjà.

Els responsables polítics del país són incapaços de respondre i salvaguardar la seguretat dels ciutadans. Els responsables polítics de les grans potències: Europa, USA, G8...només tenens paraules per a condemnar però no fets que aturin la massacre.

Els país verd i suau dels cedres torna a estar sota el calvari de la guerra no buscada. Sota la invasió sense escrúpols d'aquells que, emparats en el patiment d'un holocaust salvatge, troben justificació a d'altres holocausts salvatges. No és de rebut aquesta situació.

Avui a la portada de El País hi ha una fotografia impactant que no m'atreveixo a reproduïr: un home sosté en les seves mans el cos inert d'una nena morta per l'atac israelià...és d'un horror insoportable! És la viva imatge de la desesperació i de la tristesa.

Deseperació en les cares dels homes que no són capaços de fer res per salvar els seus per salvar-se ells mateixos, i tristesa perquè a més, les dones, les nenes, són sempre les primeres a patir les conseqüències de la violència, sigui a països en pau i llavors en diem "violència de gènere" o sigui en països en guerra i ja no diem res, les violen i les maten, i punt. Tristesa!

I ràbia, hem de fer alguna cosa...hem d'obligar els nostres polítics a actuar, hem de fer el que poguem per nosaltres mateixos...jo escric això i ho poso a la xarxa...que fas tú?...