Baryshnikov

La dansa és un art eloqüent. Veiem com es mouen els danceurs en una sort de joc escènic que ens fa pensar. I de tots ells, Baryshnikov és, en aquest moment, el més important solista i creador mundial.

Diumenge passat vaig tenir la sort d'assistir a l'espectacle Hell's kitchen dance, que la seva companyia BAC (Baryshnikov Arts Center) va oferir en el marc del Festival Grec 06 al Mercat de les Flors de Barcelona. Tot un plaer.

Tres composicions formaven l'espectacle, tres formes de fer que el públic, nombròs, s'enfonsès en el més elegant i sentit art del cos humà en moviment.

Sembla senzill tal i com ho fa en Baryshnikov, sembla que vola sobre les taules de l'escenari. Es mou i s'agita, rient-se d'ell mateix, ballant davant d'una pantalla enorme que reflexa pel·lícules de la seva joventut, on se'l veu exultant i pletòric, donar voltes i voltes sobre sí mateix, desafiant la llei de la gravetat, de l'equilibri. Llavors, el Baryshnikov real passeja lentament per davant, posant-se una ma a l'esquena i fent veure que és un vell acabat; quan de sobte, es mou, s'agita i eleva la seva acompanyant ballarina en un arpegi dels braços, portan-la fins l'extasi, amb aquella força que només un home pot tenir. Insuperable!

La música de Satie, conmovedora, acompanya els dansants, i llavors és quan la dansa es fa neta. Una emoció recorre les esquenes, i les mans es fan fum de tant d'aplaudir.

Nit d'estiu al Mercat, nit de dansa, emoció, sentits, Baryshnikov i perfum de gesamí ...