Azzurri contra Bleues

Com serà de blava la final del Campionat Mundial de fútbol a Berlín !

L'esquadra azzurra d'Itàlia front l'equip bleue de França, dues formes d'entendre el futbol, i dos seleccions que no eren entre les favorites per ser a la final.

França no semblava aquella campiona de fa anys, amb problemes amb el propi entrenador Domenech (fill de catalans exil·liats) i amb un Zidane que no estava en el seu millor moment, murri al començament, extasiat ahir a la nit quan marcava el gol de la victòria.

Itàlia, pitjor no podia estar, amb la meitat dels seus equips punters a punt de baixar a segona per decisió dels jutges que investiguen la trama de dopatge i de compra de partits.

Però aquí estan i hi són per dret, han guanyat els seus partits.

Hi ha una pel·lícula que es titul·la El cel sobre Berlin de Win Wenders que explica la història de dos àngels que ajuden la gent al Berlin de postguerra. Però són infeliços perquè no tenen l'experiència de la humanitat. L'emoció purament espiritual no és suficient, veuen que les persones, tot i amb les tristeses i debilitats inherents a la condició humana, són capaçes de sentir amb majúscules, és llavors quan pensen que voldrien deixar la seva inmortalitat i convertir-se en humans per sentir allò que els està vetat com a àngels.

A Berlin, diumenge, el cel serà blau i la terra també, les emocions més humanes seran compartides, i un equip, un dels dos, dels de la vella Europa, aixecarà la copa de campions mundials. Futbol és passió, és la lluita dels moderns gladiadors, cerquen els àngels emocions humanes, cerquem els humans emocions, ni que siguin de futbol...