7.08.2006


Manuale d'amore
Giovanni Veronesi està rodant a Barcelona la segona part de las seva pel·lícula Manuale d'Amore, que va tenir tant d'éxit, en la primera versió.
Aquella la formaven diverses històries, enllaçades per actors i parlava de l'amor, en diverses situacions. Aquesta segona part té la mateixa estructura i dos dels quatre capítols, es roden a Barcelona.
Preguntat per la raó per la qual està rodant aquí, Veronesi explica que només a la nostra ciutat és que pot fer aquesta feina en aquest moment, perquè Barcelona ara és la ciutat més lliure d'Europa. I no és per menys, els temes que desenvolupa en aquesta entrega són: eros, el matrimoni gay, la inseminació artificial i l'amor extrem.
Les localitzacions a la ciutat són l'Hospital de Sant Pau, la Barceloneta, la plaça Sant Jaume o el Parc Güell, però sobretot li interessa aquesta vida barcelonina que es perceb només que passeges per les Rambles, o travesses el pas de peatons del Passeig de Gràcia davant de la Casa Batlló.
Calen manuals d'amor com el que planteja Veronesi, cal reformular la relació entre els humans, perquè com diuen els nous filòsofs, la única veritat inapelable és l'amor, en totes les seves facetes: aquell que sents per la teva mare, pel teu fill, per la teva amiga més intima, pel teu company de feina, per la veïna que està tan a prop, per aquella persona insustituïble...
I ens calen manuals de llibertat que ens ajudin a exercir les relacions humanes, els amors, en tota la seva esplendor.
Veronesi parla de que al seu país, Itàlia, no es possible en aquests moments casar-se si ets gay o fer una selecció de cel·lules per inseminar perquè, segons ell, el poder de l'esglèsia catòlica i de determinats polítics encara és molt gran allà...
Aquests dies està de visita a València el Papa Benedicte XVI, potser podriem fer que se li encomani una mica de l'alegria i la llibertat de la que sembla que gaudim a la península ibèrica.
No serà fàcil, potser començarem per oferir-li un deliciòs gelat de mandarina, els valencians en saben un munt de gelats, i de conviure...som-hi!