8.02.2006


Fidel Castro

Ahir es va conèixer la notícia de que Fidel Castro deixava el poder temporalment en mans del seu germà Raül i d'altres caps del seu govern perquè pateix una hemorràgia intestinal que no li permet exercir el càrrec.

És la primera vegada en 48 anys que això passa a Cuba. I per això és notícia. Potser ha començat l'hora de repassar el que ha significat la figura de Fidel Castro al llarg de la història. De fet, és dels vells dinosaures que resten a primera fila de la política internacional, procedents de les grans revoltes de mitjans del segle XX a llatinoamèrica.

La notícia es reb des de diferents posats, si ho mirem des de l'illa o ho mirem dès de Miami. Els dels que esperen que encara duri molt de temps i els dels que esperen que s'acabi quan més aviat millor. Per analitzar-ho amb una certa distància, hem de ser clars: Castro és un dictador que manté a ratlla qualsevol intent de democratització de Cuba, però és suficientment intel·ligent com perquè no se li noti tant com als dictadors de dretes, aquells pinotxets que ni tan sols davant de la obvietat, són capaços de ser coherents.

Castro ha significat el manteniment de la idea revolucionària que els joves llatinoamericans,hereus de maig del 68, van voler portar a una amèrica del sud empobrida i subsidiària dels EUA, que es va voler despertar i que va patir molt en aquets procés, de fet quasi bé ningú se'n va sortit, recordeu Argentina, Xil·le o Paragüai. Però ell, encastat a l'illa, va aconseguir ser el cap de llança, ben secundat per l'antiga URSS, del comunisme enfront el capitalisme, quan el món nomès eren dos fronts, ben del·limitats. Recordeu?...què lluny queda tot això en el temps..

Per això, Castro ja fa dies que no significa gaire res políticament parlant, alguns com Chàvez o Lula, han volgut recuperar alguna cosa d'aquell aire d'esquerres revolucionàries...però l'Amèrica del segle XXI haurà de defensar-se dels seus enemics amb d'altres armes, les de l'educació, la tecnologia i la innovació. La societat de la informació i la comunicació mana, i no és més fàcil que abans, simplement és diferent. De fet, hi ha una dada interessant en tot plegat, quina és la icona més repetida en determinats contextos publicitaris per vendre empenta, voluntat, idealisme?...No és casualitat que a la foto que precedeix aquest post es vegin samarretes amb la imatge del Che Guevara, la icona recolucionària per exel·lència. La imatge del Che Guevara...quines ironies que té la història....

Música Habana # Orishas


1 Comments:

Anonymous Ernest said...

On són ara els cubanistes europeus que tants viatges van fer a l'illa i que veien en Fidel Castro el seu referent? Què han de dir ara? Si delegar en el germà té un punt de democràcia tots els comunistes haurien de fer-so mirar. Encara que ningú admetrà els errors del passat ara que tan està de moda invertir en el totxo.

11:10 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home