8.04.2006


Joan Roura

Avui el Telenotícies de TV3, televisió de Catalunya ha donat un dels millors reportatges, en conexió directa amb Líban, dels que he pogut veure en tot el que portem de guerra cruel.

Joan Roura, subcap d'internacional dels serveis informatius de TV3 i correponsal a Líban, des que començà la violència a la terra dels cedres, ha fet una lliçó de periodisme en directe, sobre un conflicte que més aviat és difícil d'explicar sense caure en partidismes i obvietats.

La violència i la mort sempre venen a la nostra televisió del segle XXI.

Ha estat amb una família que ha perdut pràcticament tots els seus membres a la vall de la Bekaa, veritable rebost del país, on els israelians han fet la incursió més llunyana en terres libaneses per bombardejar un hospital que sembla pertanyia a Hezbolà, un hospital!

I qui ha mort?, doncs molta gent que estava ingressada allà, personal sanitari i veïns, tot objectius civils que segons la Convenció de Ginebra no s'han de perseguir en els conflictes armats...tot una incongrüència en sí mateix.

Però Joan Roura, per no caure en partidismes, i donar la que pot ser informació més veritable, ha cercat proves: un esqueix de paper on figuren amb lletres de l'alfabet israelià el nom de la bomba que ha caigut..o una part de míssil on figuren números i lletres que corresponen a material bèlic americà, que en teoria no hi hauria de ser allà... proves...

I proves són les platjes buides des d'on Roura transmet les seves cròniques, que semblen paradisos perduts sense tovalloles per prendre el sol...o cases buides dels poblets libanesos que han quedat desertes amb la tele encesa, els llits dels nens a mig desfer o les neveres plenes de menjar...cases sense gent...pobles sense gent...un país buit i desfet...

Li desitjem el millor a en Joan Roura, perquè no tenim sempre als nostres canals europeus i americans, governats per "murdochs" qualsevols, tota la informació per fer-nos una opinió, i això és el que el ciutadà necessita: informació de la bona per opinar com vulgui...

Joan, quan tornis i arribis a l'aeroport d'El Prat, explica'ns que hi veus...gràcies!