8.24.2006



Sistemes solars

Avui hem sabut que el darrer planeta que sempre ha tancat la llista del nostre sistema solar, Plutó, ha deixat de ser considerat com a tal per la Unió Astronòmica Internacional.

És una pérdua que molts lamentaràn: astròlegs que han de fer els horòscops per demà als diaris, llibreters i editors que han preparat els llibres d'escola per als estudiants i que ja estan a les llibreries amb un planeta de més, i els que més, els americans del nord que, a part de tenir Pluto, són els que van pressionar a principis del segle XX perquè Plutó fos declarat planeta, donat que havia estat un científic americà el descobridor del cos celeste.

A més, sembla que hi han d'altres cossos, celestes també, que pugnen per entrar en el rànquing del sistema: Ceres, Xena i Caront. Quin garbuix! Això s'assembla a un club exclussiu, on els nous rics malden per entrar. El sentiment de pertenença sempre ha estat un dels més sòlids vincles que fan avançar els grups humans, perquè no també els grups de planetes, el grup de cossos celestes?

Plutó ha estat apartat del grup, i coincideix amb la retirada de l'estàtua del dictador F. Franco de l'Academia Militar de Saragossa. Quines ironies que té la vida ! un cos de ferro mort rebutjat com en Plutó, el planeta, no el gos. El Partit Popular se sent traït. Diuen que no cal fer aquestes retirades perquè nomès s'acontenten els esquerrans més radicals. És que és això nois! són els esquerrans els que van patir el dictador, per tant són els que se'n alegren, vosaltres, dretans de pega, vàreu viure molt bé amb ell.

Però s'ha acabat, com l'estatus de Plutó, un pedra menys en el camí...


Música One # U2& Mary Blidge