Uriel Beltran presenta Independència 2014 a Mollet
Uriel Beltran presentà a la Llibreria l'Illa de Mollet del Vallès el seu llibre
Independència 2014: el full de ruta d’Esquerra Independentista. Horitzó llibertat 2008-2014. Els seus autors, a més de Bertran, són, Hèctor López Bofill, Pilar Dellunde, Joaquim Montclús, Núria Arnau, Francesc Sànchez, Toni Fullat, Jordi Brilles, Jordi Rofes, Lluís Pérez i Pol Pagès. Gent del corrent crític d'ERC, que es constituí a principis d'estiu . La llibreria l'Illa estava plena dels incondicionals del partit i del corrent independentista, que a Mollet sembla que ho són tots.
De la presentació em quedo amb el posat seriós però proper de l'autor. Bon comunicador i avesat a parlar a la gent. En un to senzill que no simple, desgranà el contingut del llibre, ordenadament i amb sentit.
Clarament situat en la franja de polítics que cerquen un futur per a Catalunya basat en el republicanisme, el laïcisme, l'esquerra social i el compromís, emmarcà el seu discurs en un recorregut històric ben travat, i formulà una proposta per a Catalunya basada en l'economicisme, (no en va ell ho és, d'economista, format a la U.Pompeu Fabra); el catalanisme i la projecció innovadora cap al futur.
En aquesta coherència i elegància que utilitzà en tot el seu discurs, em va sobrar les comparatives despectives cap a altres zones de l'estat, com Múrcia o Andalusia, pel seu desenvolupament basat en el totxo i el turisme, oblidant que a Catalunya aquest mateix element està present a la Costa Brava o a la Costa Daurada...o dient que l'ànsia dels espanyols és veure el seus fills de triomfadors a Madrid; oblidant també que igual de negativa seria la visió del que vol que el seu fill surti del Pirineu per a triomfar a Barcelona. No han de ser raons tan pobres les que convencin a molts més, de la necessitat d'independència per a Catalunya.
Com molt bé va dir ell desprès, el suport a la independència s'ha d'augmentar a ciutats com Badalona i Mollet, on hi ha emigració de l'antiga i de la nova, i s'ha de fer convencent de que el projecte de país que proposa és coherent i enriquidor, per sobre de comparances que no van enlloc, fent una proposta de país clara i diferenciada però inclusiva i social.
Llibre: Lo Catalanisme de Valentí Almirall
Pel·lícula: Gangs of New York de Martin Scorsese
Música: Viure sense tu d'Antònia Font
Independència 2014: el full de ruta d’Esquerra Independentista. Horitzó llibertat 2008-2014. Els seus autors, a més de Bertran, són, Hèctor López Bofill, Pilar Dellunde, Joaquim Montclús, Núria Arnau, Francesc Sànchez, Toni Fullat, Jordi Brilles, Jordi Rofes, Lluís Pérez i Pol Pagès. Gent del corrent crític d'ERC, que es constituí a principis d'estiu . La llibreria l'Illa estava plena dels incondicionals del partit i del corrent independentista, que a Mollet sembla que ho són tots.
De la presentació em quedo amb el posat seriós però proper de l'autor. Bon comunicador i avesat a parlar a la gent. En un to senzill que no simple, desgranà el contingut del llibre, ordenadament i amb sentit.
Clarament situat en la franja de polítics que cerquen un futur per a Catalunya basat en el republicanisme, el laïcisme, l'esquerra social i el compromís, emmarcà el seu discurs en un recorregut històric ben travat, i formulà una proposta per a Catalunya basada en l'economicisme, (no en va ell ho és, d'economista, format a la U.Pompeu Fabra); el catalanisme i la projecció innovadora cap al futur.
En aquesta coherència i elegància que utilitzà en tot el seu discurs, em va sobrar les comparatives despectives cap a altres zones de l'estat, com Múrcia o Andalusia, pel seu desenvolupament basat en el totxo i el turisme, oblidant que a Catalunya aquest mateix element està present a la Costa Brava o a la Costa Daurada...o dient que l'ànsia dels espanyols és veure el seus fills de triomfadors a Madrid; oblidant també que igual de negativa seria la visió del que vol que el seu fill surti del Pirineu per a triomfar a Barcelona. No han de ser raons tan pobres les que convencin a molts més, de la necessitat d'independència per a Catalunya.
Com molt bé va dir ell desprès, el suport a la independència s'ha d'augmentar a ciutats com Badalona i Mollet, on hi ha emigració de l'antiga i de la nova, i s'ha de fer convencent de que el projecte de país que proposa és coherent i enriquidor, per sobre de comparances que no van enlloc, fent una proposta de país clara i diferenciada però inclusiva i social.
Llibre: Lo Catalanisme de Valentí Almirall
Pel·lícula: Gangs of New York de Martin Scorsese
Música: Viure sense tu d'Antònia Font
Etiquetes de comentaris: política
4 Comments:
D'aquest senyor puc recordar els articles que signava a E-noticies i al meu parer eren bastant lamentables.
La meva aposta clara dels crítics a Esquerra és el senyor Carretero
L'Uriel Beltran és encara una promesa de futur. Té bona formació, té maneres, i té ambició; totes elles característiques per a un bon polític..només que encara li queda camí per fer, i no sempre les promeses es fan realitat.
Salut
Hola,
per casualitat m'he llegit el teu article de la presentació que vaig fer a Mollet, i tens raó que el model de creixement econòmic fonamentat en la construcció i l'hosteleria de Múrcia i algunes zones d'Andalusia també és el de la Costa Brava, i això és, precisament, el model que no ha d'esdevenir hegemònic a Catalunya. En cap cas volia esser ofensiu amb ningú. És una elecció que aquestes regions, legítimament, han pres i que, en tot cas, jo no vull pel meu país.
I respecte a l'altre reflexió que fas, sobre la frase que haurem de conformar-nos a sentir l'orgull de la família que envia el seu fill a treballar a Madrid, el que vaig intentar (potser sense encertar en la forma) va ser provocar una reflexió sobre les dificultats que tindran els joves amb formació per trobar un lloc de treball qualificat a Catalunya si no aconseguim articular una economia fonamentada en la producció i els serveis d'alt valor afegit.
En qualsevol cas, gràcies per parlar del nostre llibre.
Salut,
Uriel
Uriel,
gràcies pels comentaris. Penso realment que els exemples que esmento no eren encertats, sobretot per allò que tu també vas comentar de guanyar gent a Mollet i a Badalona...
Com a polítics crec que heu de posar molta cura per tal de no ferir sensibilitats, és més, de portar la discussió política al terreny de les idees, com molt bé vas fer en quasi tot el teu discurs, del qual estem crec, molt mancats en el discurs polític general que impera en aquests moments.
Espero que em segueixis llegint perquè tu també em puguis "criticar", aquí està la gràcia de l'intercanvi d'idees.
Salut i gràcies de nou
Publica un comentari a l'entrada
<< Home