I ara, a treballar...

Va ser una gran manifestació, mal que li pesi a alguns i malgrat que els diaris hagin tingut, desgraciadament, un altre titular per posar a dalt de tot.
Les sensacions dels que hi érem van ser bones, molt bones. La gent anava a totes, demanàvem el que considerem que és nostre, res més. Tenim la raó de la nostra part encara que ens haguem d'empassar comentaris de l'estil: "va ser una reunió de jovenets independentistes" o "no s'hauria d'haver fet perquè ja s'està invertint tot el que es pot"..Fal·làcies manipulades de la veritat que es va viure a Barcelona aquella nit.

Ara toca treballar per rendibilitzar l'esforç de tanta gent. La voluntat de milers de catalans que surten al carrer, sense posar cap partit per davant, és mostra de maduresa política. Anem molt mancats de política de la bona, de participació, com per no aprofitar els rendiments de la mani de dissabte. Perquè si els que han de fer les polítiques adients no prenent consciencia de la crida feta, no ens sortirem.
La Plataforma pel dret a decidir està donant resultats, cal que es converteixin en fets. I si els partits tradicionals no poden o no saben fer-ho, aquesta i altres plataformes esdevindran eines actives de la política. No ens podem permetre deixar passar el moment. La democràcia real es fa en el dia a dia; la política és l'eina, els partits s'han de posar a to i donar respostes, sinó els ciutadans tornarem a prendre decisions.

Llibre: Fa mil anys que sóc aquí de Mariolina Venezia
Pel·lícula: Elizabeth. The golde age de Sehkar Kapur
Música: Devil may care de Diana Krall