Intel·lectuals i compromís polític

M'ha sorprès la carta que El País li ha publicat a Pedro Almodóvar; en ella explica o intenta explicar-se sobre la no assistència d'intel·lectuals a la manifestació contra l'assassinat de dos guardies civils la setmana passada a França per part de dos etarres. Penso que Almodòvar s'ha sentit tocat perquè en aquesta manifestació es van sentir insults absolutament fatxes contra el govern socialista, el president Rodríguez Zapatero i el regidor socialista de l'Ajuntament de Madrid, Pedro Zerolo, significat en la seva posició gay.

Li reconec a Almodóvar un sentit estètic que vas més enllà del que és políticament correcte a la meseta castellana perquè penso que se n'ha adonat de que la intel·lectualitat espanyola ha fet deixadesa de la seva posició històricament compromesa, ara que per exemple es commemoren 80 anys de la Generació del 27 ; generació que va ser objecte de totes les injúries i atacs possibles per part del feixisme franquista, justament per la seva implicació política.

I li agraeixo perquè a Catalunya no hem trobat, per part dels grans artistes i intel·lectuals espanyols cap ajut en el tema de la identitat catalana, l'Estatut i finalment en l'actual situació de manifesta demanda del dret a decidir de Catalunya.
Perquè el tema del País Basc compta amb un element escruixidor com és el de la violència sostinguda i potser perquè el PP n'ha fet element distorsionador de la política espanyola, és que Almodóvar s'ha sentit en el deure d'escriure la carta. Però penso que si a aquesta pell de brau li manquen eines democràtiques per poder redefinir-se en el segle XXI, els intel·lectuals, aquells que tenen la obligació de ser llumeneres de la societat, han de mullar-se, i si comencen ara, millor que mai...els esperem.

Llibre: La pell de brau de Salvador Espriu
Pel·lícula: Todo sobre mi madre de Pedro Almodóvar
Música: Cucurrucucu paloma en Hable con ella de Caetano Veloso