12.07.2007

Mitjans i poder


La remor de moviments en els mitjans de comunicació fa dies que dura: remodelació de capçaleres; presentacions de nous diaris. Tot un espectacle que ens demostra que les relacions entre les mitjans i el poder estan més revolucionades que mai.
A les posicions clares de fa un temps que situaven a El País i El Periódico amb el PSOE-PSC; a El Mundo o a l'ABC amb el PP, i a La Vanguardia, com a diari d'una dreta liberal cristiana; hem passat a picabaralles entre l'ABC i alguns sectors del PP més radical (amb l'inestimable ajuda de la COPE..) o a la lluita a mort que s'està donant pels drets de les transmissions del futbol entre Mediapro, la companyia de Jaume Roures i Sogecable del grup PRISA, propietaris d'El País, amb TV3 de comparsa.

Sembla que les correlacions de poder s'estan movent. El símptomes són la nova capçalera Público o la Sexta, a qui la Moncloa ha facilitat molt la feina. De fet, Miguel Barroso, factòtum de la "línia editorial" de Zapatero i partícep d'empreses de comunicació, està al darrera de tot plegat i alguns s'han posat tan nerviosos que inclús estan treien draps bruts de la relació de Barroso amb l'accionariat de Mediapro.
A més s'ha de saber que Carme Chacón és la companya i en breu l'esposa de Miguel Barroso....Tot això afegit a l'avís de la crosta nacionalista fet per en Joan Ferran o les esquitxades d'alguns diaris de posicions cristianes front el tema de l'avortament, només fan que donar-nos pistes de que la relació entre els mitjans i el poder s'està posant difícil...
Per a quan un Watergate a casa nostra?

Llibre: Economia liberal per a no economistes i no liberals de Xavier Sala i Martin
Pel·lícula: Tots els homes del president d'Alan J. Pakula
Música: Harmonique de Winton Marsalis

Etiquetes de comentaris: ,

2 Comments:

Blogger Artur said...

Fas una bona anàlisi de les tendències polítiques dels diaris, encara que de la Vanguardia discrepo: la Vanguardia és un diari que, malgrat ser "conservador", està sempre amb el poder.

És curiós veure aquesta segregació mediàtica de l'òrbita socialista. Potser el sector "zapateril" desitjava un "estil propi" que Sogecable no va donar-li i, tal com ha fet sovint l'ínclit president, ha oblidat els favors obtinguts. Desconeixia l'entrada del "chaconisme" en tot aquest enrenou.

Per cert, m'agradaria saber què n'opines del canvi a l'Avui.

Enhorabona pel teu blog

12:38 a. m.  
Blogger Trina Milan said...

Artur,
gràcies per les teves paraules. El meu és un bloc personal que no intenta res més que mantenir una conversa distesa amb tothom, com diu el seu títol, Platxèria.
Sobre els mitjans, bé el tema La Vanguardia a voltes és un pou sense fons però haig de dir que en aquest moment és dels primers que llegeixo al matí.
Sobre l'Avui, no ha estat mai un diari referent per a mi, no li he trobat qualitat suficient. Penso que ningú se l'ha cregut, ni els poders, ni les empreses...I el canvi no m'acaba de convèncer, al Sanchís se l'han tret de sobre, i el recanvi no em sembla de gaire qualitat. Necessiten els 100 dies de gràcia però no li vegi la punta.
Repeteixo el que he dit al post, els nostres empresaris intel·lectuals, en el sentit noucentista del terme, no s'han cregut que un diari en català pugui ser potent...i sense diners no es fa res, diners privats vull dir, els públics els hem utilitzat a bastament i no són la solució, cap diari del poder podrà fer-se gran en una democràcia.
Gràcies de nou Artur.
Trina

1:22 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home