12.04.2007

No es poden fer miracles aquí o l'Efecte Plataforma

L'expressió que dona títol a l'obra de Nathan Coley's és el resum del ressò mediàtic de la mani de dissabte. O com diríem aquí: on no n'hi ha, no raja.
Que les declaracions de la senyora vicepresidenta De la Vega siguin: ja estem fent el que cal, no entenem tanta protesta; o l'insultant editorial d'El País de dilluns titulat Trampa y bochorno; només indiquen que tots els que varem estar a la mani tenim més raó que un sant.
Que la COPE sigui bel·ligerant amb les posicions catalanes no és res d'estrany, però que inclús el diari dels esquerrans espanyols, aquell que s'ha vanagloriat de ser el defensor de la democràcia i les llibertats tan difícils d'aconseguir, ara critiqui una manifestació i els que hi participarem, no té nom. I per acabar-ho d'adobar, l'ínclit Bono insulta al President Maragall dient que torna a la política perquè ell ja no està.
No podem fer miracles amb aquest personal.

La posició del PSC és cada vegada més difícil en aquest context. Molts dels socialistes que dissabte volien participar, varen haver de callar i estar-se a casa (o anar al cinema...) mentre el president Montilla intentava dilluns, dés de Tolosa, posar-se a redós amb una retòrica congelant de l'efecte plataforma.
Caldrà alguna cosa més que bones paraules per remuntar i la gran ajuda del PP, inestimable sempre, per assegurar les eleccions de març, que el graner de vots socialistes de Catalunya comença a estar ple d'esvorancs.

LLibre: Com si entres en una pàtria de Joan Maragall
Pel·lícula: Dejà vu - Curtmetratge
Música: Stand inside your love de The Smashing Pumpkins



Etiquetes de comentaris:

6 Comments:

Blogger catalunya.ffw said...

Trini,

I que et pensaves que era el PSOE i tot el que l'embolta.

o fem que tothom vegui que el PSOE i el PP són iguals, o no hi ha res a fer.

o PSOE=PP o CAT=PSOE

http://catalunyafastforward.blogspot.com/2007/11/o-psoepp-o-catpsoe_19.html

11:46 a. m.  
Blogger Trina Milan said...

Marc,
em pensava que eren partits polítics amb els quals, encara que no coincidíssim en les idees sí poguéssim fer feina junts. Però sembla que l'únic problema que té Espanya és Catalunya. O més ben dit, sembla que s'ha instal·lat la creença, denigrant com totes les creences, que atacar Catalunya és rendible políticament arreu. Mala peça al teler.

Salut
Trina

12:04 p. m.  
Blogger Dessmond said...

Cada vegada s'atreveixen a més sense tenir un sentit mínim del pudor. La dreta espanyola o la dreta esquerranosa.
L'editorial de El Pais, a més de ferir, és rància com ella sola. Fins ara aquest patetisme era patrimoni exclussiu d'un determinat nacionalisme espanyol. Bé, així ho deia el clixè.
Aquesta manifestació és un pas més per posar les cartes damunt la taula, per trencar esquemes prefixats. De'n Blas Pinyar a Bono no hi ni un tris.
Si abans la independència era una intuició, ara ha tornat evidència.
Jo espero que els catalans comencem a deixar de fer el prèssec i anem a votar en contra aquesta Espanya hostil i tan de pandereta. Això només depen de nosaltres.

7:52 p. m.  
Blogger saltenc said...

l'Editorial del PAIS, les declaracions de l'executiva del PSOE, les de qui talla el bacallà en el PSC i la penosa posada en escena aquest vespre de la ministra Chacón en el programa de la 2 "59 segundos" són indicadors de que en aquestes eleccions tenen tal rèdit de vots a Catalunya, que els permet fins i tot respondre als problemes catalans en clau espanyola. Ho tenim refotut!

11:52 p. m.  
Blogger Trina Milan said...

Dessmond,
totalment d'acord..el problema és anirem a votar tots? tothom és conscient de la importància?..la manca de criteri és la norma..i això em preocupa molt...

Saltenc,
ho confesso, fins fa un temps jo era subscriptora d'El País (tots tenim pecats amagats) però em vaig donar de baixa i vaig fer una carta explicant que el tracte a Catalunya era tan denigrant que no podia seguir sent subscriptora.
Respecte al PSC, estic segura de que el març trauran bons resultats, però com els mals estudiants, serà per la "inestimable col·laboració" del PP i altres...Ho tenim absolutament refotut!
salut

2:22 p. m.  
Blogger Artur said...

Catalunya és "territori socialista" a les generals i gràcies a ERC també a les autonòmiques. Si el PP ja ho té tot perdut i el PSOE se sap guanyador, tos dos partits poden fer llenya dels catalans.

L'anticatalanisme sempre ha estat rendible i tal com van les coses sempre ho serà. Ho és tant que Ciudadanos viu d'això i Juan Ferran es permet la caça de bruixes a la Corporació, quan precisament és ara que TV3 és un pamflet socialista

12:47 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home