No es poden fer miracles aquí o l'Efecte Plataforma

L'expressió que dona títol a l'obra de Nathan Coley's és el resum del ressò mediàtic de la mani de dissabte. O com diríem aquí: on no n'hi ha, no raja.
Que les declaracions de la senyora vicepresidenta De la Vega siguin: ja estem fent el que cal, no entenem tanta protesta; o l'insultant editorial d'El País de dilluns titulat Trampa y bochorno; només indiquen que tots els que varem estar a la mani tenim més raó que un sant.
Que la COPE sigui bel·ligerant amb les posicions catalanes no és res d'estrany, però que inclús el diari dels esquerrans espanyols, aquell que s'ha vanagloriat de ser el defensor de la democràcia i les llibertats tan difícils d'aconseguir, ara critiqui una manifestació i els que hi participarem, no té nom. I per acabar-ho d'adobar, l'ínclit Bono insulta al President Maragall dient que torna a la política perquè ell ja no està.
No podem fer miracles amb aquest personal.

La posició del PSC és cada vegada més difícil en aquest context. Molts dels socialistes que dissabte volien participar, varen haver de callar i estar-se a casa (o anar al cinema...) mentre el president Montilla intentava dilluns, dés de Tolosa, posar-se a redós amb una retòrica congelant de l'efecte plataforma.
Caldrà alguna cosa més que bones paraules per remuntar i la gran ajuda del PP, inestimable sempre, per assegurar les eleccions de març, que el graner de vots socialistes de Catalunya comença a estar ple d'esvorancs.

LLibre: Com si entres en una pàtria de Joan Maragall
Pel·lícula: Dejà vu - Curtmetratge
Música: Stand inside your love de The Smashing Pumpkins