12.11.2007

Somriures i llàgrimes

Amb la cara paguen. Un bon analista de fesomies ens diria que: Bono està que es surt amb la canxa electoral que li ha proporcionat Rodríguez Zapatero, en canvi Artur Mas amb un somriure forçat, se li veu el llautó de l'obligació; el que de veritat fa la cara que li surt de l'ànima és Josep Maldonado, diputat al Congrés per CiU, que en segon terme, presència l'encaixada.
Perquè tot plegat sentir dir a Bono que les "nacions" són un invent, és com voler fer-nos combregar amb rodes de molí. ¿Algú recorda aquella bandera espanyola de la plaça de Colon de Madrid que és el signe d'identitat més gran que s'ha vist mai d'una nació? Au va!

En Mas ha tingut la santa paciència de veure com el panzer socialista li retreia tots els mals; així doncs, aquesta serà la resposta del govern de l'estat a la situació actual de Catalunya? És ben bé que en aquest cas en Mas ha tocat la fibra sensible quan ha dit: "Espanya no té la maduresa democràtica que hauria de tenir i és un país amb baixa intensitat democràtica i baixa qualitat perquè utilitza Catalunya per a vendettas polítiques entre els uns i els altres."
Castells o Ridao s'han apuntat a les crítiques a Bono, que s'està fent un lloc en el paradís dels titulars.

La sensació és que fer política és cada vegada més comptabilitzar els audímetres de l'audiència a la tv o el nombre de baixades de Youtube. És la política líquida d'existir en el mitjà, com profetitzà Warhol i el seu minut de glòria.
Molt em temo però que el rendiment per als ciutadans sigui cada vegada més líquid també, diria que, recordant la química, quasi gasós.


Llibre: Sobre la televisió de Pierre Bourdieu
Pel·lícula: Lions for lambs de Robert Redford
Música: A walk on the wild side de Lou Reed

Etiquetes de comentaris: ,

2 Comments:

Blogger saltenc said...

En el seu moment vaig veure amb bons ulls el fet que Zapatero prescindis d'alguna manera de gent com Ibarra, que va plegar de president de Extremadura, Bono, plegant de ministra i Vázquez enviat a Roma. Uns ulls que van arribar a creure realment que aquest home volia canviar la manera que té d'entendre Espanya la forma d'Estat però poc a poc hem pogut apreciar que tot és un blufff..
Ha estat el mateix Zapatero, ara que venen eleccions el que ha cridat a Bono, tot un judici d'intencions.

2:16 p. m.  
Blogger Trina Milan said...

Saltenc,

La real politik es mostra en tota la seva cruesa quan van de veritat..i ningú és cap bambi si es president d'un govern, potser som nosaltres, els utòpics, que creiem veure llum de sol on només hi ha llum de fluorescent..

Salut

2:28 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home