12.18.2007

Educar en la diversitat cultural


Fotografia d'Stephanie Sinclair

La diversitat de cultures del món és la base de la humanitat. Cada grup social a cada territori s'ha organitzat de manera que fos més fàcil viure. La globalització però, ha fet que estratègies pensades per a entorns diferents, hagin de conviure i per tant repensar-se com a organització social humana. L'educació és la clau.

A Catalunya el mot educació està en boca de tots pels resultats negatius posats de manifest. El mateix Rodríguez Zapatero ha sortit a la palestra a dir que no es faran més lleis (no és que hagi pres cap decisió, és que la LOE encara no s'ha implantat), i per la resta, l'Entesa arrossega un Pacte Nacional per a L'Educació que no ha significat gaire res per al sistema, i va cap a una Llei Catalana per a l'Educació , mentre impulsa normes com la gratuïtat dels llibres de text, mesura absolutament electoralista perquè, ¿no seria més adequat invertir els miserables euros previstos per a innovació educativa en conexió adsl, màquinari àudiovisual, formació del professorat i suport específic als centres de manera que no calguessin els llibres de text convencionals? Que estem en el segle XXI i no es veu per enlloc a les aules.

Però parlant de diversitat cultural, l'arribada al sistema dels alumnes estrangers, majoritàriament als centres de la xarxa pública, és un element que necessita de tot el suport. Els plans d'entorn o les aules d'acollida no han donat el fruit esperat. I ves per on, allà on s'havia fet un exercici valent de redistribució d'alumnes, sense considerar la seva adscripció social o el seu origen, com ha estat l'exemple de Vic, ara el consistori ausetà proposa fer un aula única de rebuda de tots els immigrants per després reubicar-los una volta hagin estat ensinistrats...em recorda Ellis Island, on els immigrants europeus havien de passar per l'humiliació de l'examen inclús higiènic, per arribar a la terra promesa de New York.

La fotografia d'aquest post és el Premi d'Unicef a la millor foto de 2007, i narra en una sola imatge l'horror i les consequències obscenes dels matrimonis entre adults i nenes. Tot un exemple de negació dels drets humans per a aquestes nenes que deixen d'anar a escola i són sotmeses a relacions sexuals i a treballs forçats.

L'escola és la clau, però ens ho hem de creure tots, els que hi treballem, i els qui decideixen per nosaltres si ho fem o no ho fem bé. Espero que l'Ajuntament de Vic rectifiqui en la seva idea, i espero que els responsables polítics tinguin la valentia de destinar més recursos per a allò que realment faci canviar l'escola.
No existeixen terres promeses sinó aquelles que construïm nosaltres.

Llibre: Mil soles espléndidos de Khaled Hosseini
Pel·lícula: Ça commence aujourd'hui de Bertrand Tavernier
Música:Mna na h Eireann (Women of Ireland) de Sidnéad O'Connor

Etiquetes de comentaris: ,

2 Comments:

Blogger Eduard Batlle said...

L'exemple de Vic és tot just una petita mostra, ja que el govern té com a objectiu delegar en els ajuntaments tot el procés de la cohesió social. És una decisió que provocarà situacions com aquestes de Vic si des de la Generalitat no s'estableix una llei ben definida. Brillant article i bona il·lustració.

1:51 a. m.  
Blogger Trina Milan said...

Eduard,
aquesta delegació en els Ajuntaments serà difícil i complicada, no tots els ajuntaments tenen les mateixes possibilitats, no tots podran fer-se càrrec de la gestió de l'educació i a Bcn no acaben de tenir la visió global del país que aquesta modificació necessita.
Gràcies per les teves paraules

12:19 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home