Resultats

Desprès de la no tan llarga nit electoral a Catalunya, les decepcions i les alegries es reparteixen perquè els resultats sembla que no eren ben bé els esperats per molts.
Que CiU no arribès a una àmplia majoria (52-56) ha estat una galleda d'aigua freda per ells que havien fet la campanya més potent, generant la notícia, portant el control i amb un candidat ferm que s'erigia en guanyador de totes totes.
Tampoc el PSC ha tingut el que esperava, haguesin estat més contents superant la barrera dels 40 diputats, i no han arribat, la qual cosa els deixa lluny de CiU i molt per sota dels darrers resultats amb en Maragall; l'efecte Montilla no ha existit.
ERC no estan tan tocats com semblava, i nomès han perdut 3 escons, la qual cos és quasi un triomf donat el darrer període polític i les seves dificultats tan a dins coma fora del propi partit.
PP es mantenen, que per en Piqué és una victòria que li permetrà fer-se més fort amb els seus propis "enemics interns" de Madrid.
ICV ha estat la guanyadora moral del tripartit, i ha reforçat el seu electorat, superant les dificultats d'anteriors comicis, i fent rendir més que cap altre la feina de gestió al govern de la Generalitat, junt amb el descontentament d'altres. I finalment, la sorpresa.
Ciutadans, aquest "partit"? que n'ha tret 3 escons, i que signifiquen un bolet al Parlament, sense definició clara d'ideologia, sí que sabem el que no són: no són d'esquerres, ni democristians, ni socialdemòcrates, ni...què són? la incògnita nomès em porta a pensar que no m'agraden aquells que utilitzen l'estratègia de la negació de l'altre per subsistir. No s'entèn la posició d'alguns "intel·lectuals" com Espasa o Carreras o Boadella en un muntatge que semblava molt teatral. Potser és que no era tan teatral i caldrà revisar per part de tothom, partits tradicionals inclosos, què significa aquesta elecció dels catalans. I el que avisa no és traïdor....